divendres, 10 de juny del 2011

dijous, 2 de juny del 2011

Zegama Aizkorri 2011

Aquí estem una altra vegada!
Ara per a fer-vos cinc cèntims de la 1a participació a la Marató de Zegama-Aizkorri.
Tot va començar al mes de gener quan van obrir les inscripcions i m'hi vaig apuntar, tot sabent que seriem molts els "tarats" que hi voldríem participar en aquesta edició i molt poques les places (unes 225) per als que no ho havíem fet mai i no érem esportistes d'elit. Tot i això allà quedava la inscripió...
Resulta que el 26 de febrer feien el sorteig. Era diumenge. A la nit, fent la visita de rigor a la xarxa social, i abans d'anar a dormir, la Montse va recordar que era el dia del sorteig i remenant per la web van trobar el llistat d'inscrits... i patapam!!! estava dins!!!!!!!!!! era el 225!!!!!
Content!!! Molt content... però per dins pensava: "Ara no hi excuses!!!jeje!!! s'haurà d'anar!"
I per davant quedaven 3 mesos d'esquí de muntanya i la primera gran cita de running (i a sobre aquesta) seria a finals de maig.
Però els dies passen volant i ja ens plantem a la setmana abans: bitllets impresos, maletes fetes, podrem portar gels i isostar en pols sense facturar, arribarà puntual el bus de les colònies... tot de dubtes per una setmana que en teoria ha de ser de tranquil·litat abans d'un esdeveniment important.
Arriba el dia de marxar: divendres 27 de maig. Dia en què a algun il·luminat li dóna per a desallotjar la Plaça Catalunya a cop de garrot i ja tenim la Diagonal tallada i protestes amunt i avall de Barcelona... nervis. El bus de les colònies sembla que arriba, just, però arriba... però ara, manifestació que baixa per Passeig de Gràcia cap a Catalunya i nosaltres al mig. Uffff! Passem!! A les 18h, som a la T1 del Prat... descans i relax, anem sobrats.
Esperem que la resta del cap de setmana sigui més tranquil.
L'embarcament (tant patir pels gels i isostars, que al final el que he de llençar és el malto que no he acabat de veure'm per les preses) i el vol sense problemes.
A l'aeroort de Bilbao ja estan la Miren i l'Óscar que ens esperen amb tota la logística feta: Cotxe fins a Beasain, sopar a un caserio (IMPRESSIONANT CHULETÓN!! no tenim foto:( ) i a l'hotel....
L'habitació era xula i estava bé....

Però a l'endemà (després de la nit de sorolls) i de veure el paisatge des de la finestra....


Decidim, anar a veure la final de la Champions i a dormir a ca la Miren i l'Óscar!!! Les vistes són diferents oi?


Bé tornem a dissabte, un cop llevats i esmorzats anem a fer turisme per Beasain, aquí a la seva església:


I per Zegama, a la plaça major davant l'església a on demà donaran la sortida...

.. a nem a fer una mica de cames i a reconèixer el terreny de la cursa de demà i veiem aquestes vistes del poble:

Hora de recollir el dorsal i anar al briefing amb tots els escollits:
Després d'unes tapetes amb formatge Idiazabal i sidra anem fent via cap a Hondarribia a on ens esperen els nostres guies de la zona. Arribem just pel gran partit, després d'agafar una gran autopista direcció Iruña que no tocava...jeje.
I després de patir una mica, d'un bon vi i uns millors macarrons aquesta és al foto de la jornada!!!!!
Oi que mola??? Encara que no era Wembley i que la bandara del barça no està suspesa a l'aire... va ser la nostra manera de veure i viure la final!!! Una manera original i diferent de fer-ho!!!

I ja toca dormir!!! Que en breu arriba l'hora de la veritat!!!! Res que a les 6 del matí toca diana esmorzar i dormideta al cotxe fins a Zegama!!!

I aquí ens teniu buscant el sol als catalans perquè als bascs no els hi cal, jeje!!!!!


A les 9h en punt dortida!!!!! Cara de tensió... aquí ja no hi ha marxa enrera!!!!!



Al meu pas per Otzaurte.

I a l'arribada... 6'42h després!!! Simplement impressionant!!!!




Amb el simple regust d'acabar flten imatges per descriure la prova... però crec que s'ha de fer per viure i per a què se "t'erisin" els pèls del clatell quan, tot just coronat el cim de l'Aratz, aixeques el cap per veure l'Aizkorri i el que reben les teves pupil·les és una taca increïble al cim: no és neu, ni herba, ni pedres, és un allau de gent que va des del cim fins a 100m per sota.... simplement IMPRESSIONANT!!!! Posaré temps, links amb les fotos i videos... però res com viure aquesta cursa en primera persona.

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible.
Eskerrikasco txapelduns!!

Classificació

Videos:




Més fotos aquí