divendres, 5 d’octubre de 2012

Valents o tarats?

Divendres 5 d'octubre de 2012.

A les portes d'un nou cap de setmana i amb tots els fronts oberts, fem la crònica de cap de setmana passat.

El dissabte 29 ens llevàvem a les 6 del matí per esmorzar fort, amb un ull posat al cel ja que pronosticaven molta pluja.. però de moment no ho feia...

A les 7 carreguem la bici al cotxe de mon pare i anem cap al velòdrom, on hi havia la sortida de L'etape barcelona-Andorra (millor dit Arcalís), que repetia l'etapa del Tour de 2009, amb el mateix recooregut i desnivells però amb uns altres participants. Suposava uns 224km i mooooooooolts metres de desnivell
Poca broma!!!! Però allà estàvem, potser més acollonit que en d'altres mogudes... pel temps, per la distàncis, per la bici... vaja que no havia fet mai tants km en 11'30h que són les que ens donava l'organització... i menys amb el temps que pronosticaven. Però vamos allà no!!!


Donen la sortida i mon pare i la Montse em desitgen sort en aquesta nova cavalcada. La montse i en Nacho m'enganxarien al port de Serra Seca cap a les 14h del migdia....


Just al sortir comença a ploure, posem la jaqueta, però per sort para i a la primera paella després del VallParc paro i me la trec. Pujo l'Arrabasada bé, a ritmillo però bé... ja vaig del pilot del darrera... però sense pressions. Passem St Cugat, arribem a Rubí i ja es veu la tormenta com arriba i les primeres gotarres que cauen=parada per posar la jaqueta, que ja no me la treuria fins a la fi.

Sembla que la mitja de velocitat m'afavoreix perquè vaig a la cua de la tormenta, ja que per les voreres baixen uns rius d'aigua... que dins de la que ens està caient, tenim sort!!! jeje

Passem Terrassa i Arribo a Manresa en 4'45h. Primer objectiu assolit i vaig bé! Avituallament contundet i a seguir. Proper objectiu: Solsona a 50km. Poc a poc vaig fent, per un terreny trencacames i amb els cartells de la carretera que no es posen d'acord amb el kilometratge... L'aigua segueix caient i gràcies a la jaqueta del Dídac i als savis consells de l'Alex vaig fent molt bé!!!!

Arribem a Solsona sota una cortina d'aigua i havent passat ja el port de 3a. Menjo i bec (i em passa pel cap plegar... però va!! tira que ja portes gairebé la meitat i potser s'equivoquen els del temps i para de ploure!!! JAJA!!!). Res cales fixades i vinga... a totes aquestes em passa un ciclista de la marxa i em diu "Vinga valent!!!!", a la que responc: "Valent o tarat!!!". Amb aquestes que xerrem una estona fins que ell mica em mica em va deixant al meu ritme i ell al seu. Sortint de Solsona agafem, potser el tram més xulo de la sortida (sabent que amb bon temps el tema encara milloraria molt més!!!): agafem un trencall a la dreta per una carretera interior (per on Déu va perdre l'espardenya!!! o com diria una amiga nostra: "Si em deixeu aquí sola, no sé com tornar!!!") i que inicia el port de 1a de serra Seca. Si estic en una etapa del Tour!!! Poca broma... valent o tarat??? No cal pensar-hi i poso tot el desarrollo que tinc a la bici (i perquè no n'hi ha més...) i poc a poc.


A totes aquestes el genoll esquerra es comença a queixar, la pluja segueix caient i agairebé delt del port arriben cares conegudes!!!! Això dóna forces i faig la 1a baixada, abans de fer un altre pujada i la gran baixada fins a Fígols. Buah!!!! Si ha estat dur pujar, la baixada se'm fa duríssima: no controlo la bici i menys en mullat (tot i que s'ha de dir que aquests pneumàtics tant prims... aguanten i molt!!!), segueix plovent molt i la sensació de fred és duríssima: el cos comença a trontollar i a tremollar i el que vols es pedalar, pujar!!! però al pedalar el genoll em fot unes punxades!!! Arjjjjjj! Veig el cotxe d'equip (com mola dir això!!!) i els faig cares però no paro... i a Organyà em diuen que ens veiem a la Seu...Merda!!! Jo que ara sí que ho tenia bastant clar de parar!!!
Bé, pradeta tècnica a mullar més el terra i vinga 20km més!!! Quan duia 9'09h Arribo a la Seu. Avuituallament i 190km a les cames. Paso el xip i menjo i bec i decideixo plegar: tinc fred, estic xop, vaig amb el temps de tall molt just, però sobretot tinc el genoll esquerra a petar a cada pedalada que faig i el dret que comença a queixar-se... per tant, decideixo pujar al cotxe!!! 
El Nacho i la Montse s'encarreguen de tot mentre m'eixugo i em canvio.
Decidim anar a la linia de meta a Arcalís, per veure l'ambient i perquè també tenim l'hotel encarregat. Els 40km que queden són duríssims i amb unes condicions encara més dures, ja que a l'aigua s'afegeix el vent i el fred i a meta, canvia l'aigua per la neu!!!!

Resumint!!! Tots els que vam sortir som uns valents (o tarats) i arribessim a on arribessim... unes màquines!!!

Després de fer un caldo i una cocacola anem a la recerca de l'Hotel. Dutxa. Connexió amb la gent que ens seguien i a sopar. Petita pel.li i a dormir..... 
Diumenge ens llevem amb totes les muntanyes per sobre els 2500 nevades. 

L'ambient és fresc però fa SOL!!!  Res ara ja només ens queda esmorzar, anar de botigues i dinar a Ponts, que feia temps qque no hi anàvem, tot segueix igual!!

Un cap de setmana diferent i molt bo!

Moltes gràcies!

Més fotos!!

Video resum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada