dimecres, 31 d’agost del 2011

Finisher UTMB 2011

Ja de tornada i encara amb les cames carregades, aquí va el que va donar de si l'UTMB 2011.

Tota la setmana va estar dominada pel bon temps, com l'any passat!!
I el dijous i el divendres, per la tarda, xàfecs descomunals. Com l'any passat!!
Tot pintava a repetició al que es va donar ara feia 365 dies... a més s'afegia que pel matí, i de rebot, ens enterem que endarrereixen la sortida 5 hores, fins les 23,30h i retallaven uns 4km el recorregut sense pujar a la Tete aux Vents. Què hem de fer o de dir? Doncs endavant!!!

Dinem amb l'equip de suport.  I fem les diferents bosses amb el material necessari per a la cursa.

Deixem la bossa de courmayeur al rocòdrom de Chamonix.

M'estiro una estona, amb el soroll de la pluja de fons, amb l'esperaça que quan em llevi ja no plogi... JA!!! Al cap d'hora i mitja, no plou no... diluvia!!!
Sopem i amb la calma em dutxo, em vesteixo i faig tot el protocol.... i a les 23h em dirigeixo a saludar a l'equip de suport, que estan sota la pluja, lluitant per un bon lloc a la sortida!
Em col·loco al final de la corrua de 2300 corredors... ja tenim hores perquè la muntanya, el desnivell i les inclemències metereològiques ens posi a tots al seu lloc. En què penso en aquell moment... doncs que no estic sol!!! A part dels suporters que tinc, la família i seguidors de FB i twitter, hi ha moltíssima gent animant i moltíssims tarats com jo que, sota una cortina de pluja increïble, estan allà, esperant la veu de la Poletti i la canço de Conquest of paradise, que ens posi la pell de gallina i comencem a córrer.
3, 2, 1... endavant!!!!!!

Aquí us deixo els links del youtube:

Video vist des de dins

Video vist per l'equip de suport

Saludo a l'equip que em farà l'avituallament i després de rebre el calor de la gent fins a les Gaillans, ens fiquem a la pista que ens durà a Les Houches. 1 horeta pels primers 8km!!! Impressionant, però ja sé que no tot serà així!!!! I després de trucar a l'equip perquè em porti una altra goma pel dorsal a St Gervais, segueixo endavant. 700m cap amunt, pluja i molt de fred!!!
Ja sóc a dalt de Delevret: 2'15h de cursa i 14km. Ara sembla que pari de ploure... però no!! A baixar a sac: 7km i gairebé 1000m de desnivell de baixada!!!
Bé, bé!!! Això para i arribo a St Gervais... i vaig molt bé!! Em canvio la goma, menjo alguna cosa i cap a les Contaminies. 21km i 3'24h de cursa.
Aquest tram es deixa fer molt bé... 10km més al sac i 5'13h de cursa... i aquí ja paro una mica més, em canvio la samarreta xopa i els guants (sàbia decisió pel devenir de la cursa).

De mentres, sembla que deixa de ploure i hi ha una treva en el fred. Res, cap a Notre dame de la Gorge: 4km fàcils però que els faig caminant per anar reservant... que encara queden 3/4 de cursa. Paso per l'església i em despedeixo dels 3 fins a Courmayeur (van a descansar una mica, peruè amb la broma ja són gairebé les 6 de la matinada i els queda un tutazo!!!)

Apa, seguim per pista cap a la Balme i se'm fa de dia: porto 7h i 39km.
I ara ja cap al coll de la Croix de Bonhomme i al seu refugi... un tros de pujada, neu, espectacle de matinada i muflons. Però, i el sol?? els pronòstics deien que sortiria el sol el dissabte... a on ets??? La boira espessa i els núvols amenaçadors no el deixen veure. Ho veieu no??

També podeu veure aquest video que és de la zona i surto... però si algú em troba que m'ho digui, jeje!!!

Fitxem, nevada copiosa, caiguda amb mortal endavant degut a una patinada pel fang... i arribo a les Chapieux: 9'22h i 50km. I aquí apareix l'altre part de l'equip que ha vingut a dormir aquí.

Control de material i cap al col de la Seigne, un dels esculls del trail: m'esperen 1000 metres de desnivell i 8km. Però això no és el que fa difícil la pujada, sinó que ens cau una nevada digna del mes de gener als Pirineus. quina passada!!! Quin fred!!! a on està la gent?? Quan s'arriba aquí? camina que caminaràs i al col arribaràs.... mentrestant i per enganyar al cap, començo a fer nº: quants colls porto, quants km, quant em queda,... i així, arribo adalt!!! Mireu el que es veia...
12h, 60km i hi ha voluntaris fent de control allà a dalt!!! Encara tenen més moral que nosaltres... potser estant més tarats que nosaltres (amb tot el carinyu, eh??), això motiva, si més no a mi!!! jeje.

I creuem la frontera i entrem a territori italià... i sembla que es guardaven el Sol per a ells... total que al cap de 10' d'estar baixant surt el sol, amb molt de fred, però surt el sol!!! Això de demanar-lo cantant el sol solet sembla que ha funcionat!!! Yuhuuuuuuuuuuuuuu!!

Baixo trotant cap al lac Combal disfrutant, com ja ho havia fet en els 2 tours del MontBlanc que havia passat per aquí, de l'espectacle: MontBlanc, Peterey, ... Impressionant!!!

Paso el lac Cobal i encaro la pujada cap a l'Arete Favre (aquí rebem un SMS de l'organització que ens anuncia que la cursa s'allargarà fins als 170km i 9700m de D+, ja que no podrem pujar a la Bovine i baixarem a Martigny i d'allà pijarem al col de la Forclaz. Quina "bona" noticia!!!yuhuuuuuuu!!!) i la baixada cap a col Chucrut i cap a Courmayeur... que se'm fa, tot i que m'agrada baixar, llarg i que no arribo mai.. fins que estic a Courmayeur. UFFFFFF! ja tocava. equip. ànims, menjar calent i dutxa (noooooooooooo!!! una cursa tant gran, no es pot permetre dutxes??? enacara que sigui amb aigua freda!!!! ajjjjjjjjjjjjjjj!!! que trist!!! em canvio tot però només em "dutxo2 a la pica).
Però l'horeta que em regalo serveix de molt!!! Menjo, roba neta, mitjons i bambes seques, fregues, barretes i sobretot, ànims, molts ànims: ja estic a gairebé la meitat de la cursa i "només" em queden 2 trams de 46km.....
Ara porto 16h i 78km!!!

Ara toca pujar en 4km 800m de desnivell cap al Refugi Bertone. És dur, però amb solet i bona temperatura passa ràpid. Hi arribo amb una horeta. Sopeta i té calent i cap al Refugi Bonatti. aquest tram se'm fa una mica més llarg. És un tram trenca-cames, amb pujadetes i baixades, pla i una rampa final fins al refu.... sort de l'espectacle que brindren ara les darreres llums del dia amb la Dent du Geant i les Grandes Jorasses.

 I amb la part artística que tots portem dins... el temps passa ràpid!


I ja sóc a Arnuva: 96km i 24'15h, ja porto un dia!!! i de moment no apareixen ni la son ni les al·lucinacions... que duri!!!! Menjo bec cocacola (cosa que no faig més que en aquestes curses.... ni en els cubates me la prenc!!! Manda collons la cosa no???) Surto i afronto els 4km llars i els 800m de desnivell amb calma però sense pausa... resultat arribo al Gran Col de ferret, km 100 de la cursa, en 1'45h.
Ja som a Suïssa. Vaig bé i afronto un llarga baixada fins a la Fouly, a on estant tot l'equip esperant, amb ganes... però de seguida el camí torna a pujar, es fa estret i no pots adelantar: total se'm fa agònic fins arribar. I quan ja crec que hi sóc: patam!!! Puja 200metrets més per a baixar per una pista que fa més zetes que els còmics quan fan que un personatge dormi com una soca. I al final, després de 2'30h i 10km arribo a la fouly a on, em trobo a tots, mig adormits, amb unes cares de son, que tot i això no fan més que donar-me ànims i dir-me que molt bé i que ja ho tinc... Sort de les paraules, perquè els peus em bullen, el cap diu que prou i ja començo a avorrir una mica la sopa i el té, les galetes salades i la llangonissa savoiarda....
Seguim!!! I aquí arriba la son!!! Tot i haver begut cocacola, prendre'm un redBull i nar amb la música a tot drap... m'adormo!!! M'adormo caminant!!! I no és la 1a vegada, a Andorra ja m'ha passat els dos anys que hi he anat... la sensació és molt estranya. tens els ulls que se't tanquen, el subconscient que s'adorm i el món desapareix.. però segueixes caminant, fins que no saps com ni per què una cançó et desperta i estàs com nou!!!! Gassssssssssssssssssss!!! Vinga camí de Champex-Lac!!
En elpoblet de sota, i a les 3 de la matinada, gent, particulars anònims, amb taules al carrer oferint esclafor del foc i tè calent!!!!! Això no té preu!!! Gràcies! A més després de prendre'm una barreta salada, això per canviar el gust, i tal i com entra surt.... segueixo bé però canviaré l'alimentació d'aquí al final: teca normal amb algun gel i res de barretes, el meu cos ja n'està saturat!!!
Arribo a Champex-Lac, cares de son, m'arreglo els peus, canvio de mitjons, vaig al lavabo i tira milles cap a Martigny,em queda només un tram de 46km... això ja no es pot escapar, però encara queda molt.
Em despedeixo amb un fred al cos que no em marxa fins que porto 1h corrent cap avall... i quan arribo, pensant que estic a Martigny, em diuen que no!!! Queda un pujadot i la seva baixada fins arribar a la carpa!!!!
El sol ja escalfa, però el fred és viu, quan arribo de debò a Martigny. Porto 138km i 7800m de D+ en 34h. Marquen i l'equip m'ofereix una napolitana.... quina napolitana, potser era normal, però a mi em sembla el millor dels entrecots!!!! carrego 2 entrepanets i cap a la Forclaz. I d'aquí a trient és un passeig.... ja en van 145 i 37h això ja olora a arribada, amb pressa però sense pausa, només queda una pujada seria i ...

Resulta que la pujada sèria se m'atravessa perquè entre els boscos, el solet i la monotonia de la pujada, em torno a dormir, ja porto dues nits sense dormir... això ni de jove quan sortia de festa i arribava tard o empalmava... ni aquest que van a la ruta del bacalao s'estan tanta estona sense dormir (sense alguna substància que els ajudi, clar!). I de cop un francès em toca el braç i em diu que em posi a roda: això m'activa i m'hi enganxo... fantàstic!! Em porta molt bé fins al coll de Catogne i li dono les gràcies. Coke fresqueta+plàtan i a cap a Vallorcine falta gent!!!



Ja sento el soroll i la música... veig a l'equip i oloro Chamonix.... fitxo, plàtan, coke,plàtan, i tira milles. Queden 16km!!!! Vull arribar per acabar, però sobretot per deixar de córrer-caminar!!!! I això és el que li dic al meu cap: "espavila que quan abans arribs abans podràs parar!!!"
I sembla que funciona: Col des Mottets,



 començo a córrer i de seguida arribo a Argentiere, passen els metres i, tot i que ens reservaven un regalet final: passar pel petit balcon Sud, disfruto dels darrers kilòmetres com no pensava que ho hauria fet.
 Això s'acaba... ja veig Chamonix!!! M'adelanten 2 joves francesos que els han vingut a buscar i l'emoció d'ells se m'encomana!!! Si ara estic així com estaré quan arribi? Penso coses a fer quan arribi: saludar, emocioanr-me, buscar a l'equip, buscar a la Montse, entrar corrents amb ells, fer la tortuga, la croqueta....
No sé però de moment corro i no em sento cansat. Entro a la zona esportiva de chamonix i allò ja està a tope. la pell de gallina, emocions a flor de pell: si aquesta zona està així com estarà l'arribada?? Segueixo i decideixo treure'm les ulleres, per mirar a tothom i si ploro, doncs ploro i punt!!!
L'arribada és IMPRESSIONANT!!!! No hi ha paraules per descriure el que sents en aquells darrers metres, sobretot, gratitud de p oder ser allà, de poder haver complert un somni i que hi hagi hagut gent al costat que hagi cregut i lluitat com tu per aquell somni. un somni que començava l'estiu de 2008 veient la sortida d'aquesta cursa que ara cabo, després de 171km, 43'36h i 9700m de D+ i 9700m de D-.





 Ara que ja sóc FINISHER, agrair des d'aquí a tots aquells que heu estat, cregut, animat, seguit i compartit aquest somni amb mi i especialmet als que vau estar allà amb mi sense dormir i fent més kilòmetres que l'autobús nº15: gràcies Montse, gràcies Nacho, gràcies Didi, gràcies Isma, gràcies Marina. De tot cor!!!

També agrair a tota la gent que m'ha donat suport des de casa seva, ja sigui via sms, FB o twitter.. realment moltes gràcies, m'heu ajudat molt i heu corregut amb mi!!MOLTES GRÀCIES a tots i totes. Heu estat un gran suport de veritat! Va per vosaltres!!!!

I ara a descansar però abans us deixo el link amb totes les fotos de totes les màquines de l'UTMB 2011 i per si algú vol tenir més estadística tots els temps de pas de la cursa.

Doncs espero que us hagi agradat i fins la propera.
Bon courage!!! Superb!!! Bravo!!!
Bona tornada

divendres, 26 d’agost del 2011

Dia D!!!!!

Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!
Sembla que la història es repeteix!!!! Hi ha pronòstic de tormentes i nevades per sobre els 2000 metres, així que per què no s'enganxin els dits com l'any passat han endarrerit la sortida de les 18'30h a les 23'30h......... que hi farem seguirem informant!!!
 De moment us deixem les footos d'ahir.... s'han apuntat a la festa l'Isma i la Marina.

https://picasaweb.google.com/114981989186572975145/25DAgostDe2011

Seguirem informant a veure que ens depara.

dijous, 25 d’agost del 2011

Jour -2 per l'UTMB

Ja estem a Chamonix!!!
La veritat que vam arribar dimarts, però entre situar-nos, fer turisme, fitxar i agafar el dorsal i visitar les botigues i el mercat de l’ultra trail... no hem tingut temps per a connectar-nos.
El viatge va anar molt bé, caloreta, kilòmetres i amb 9h estàvem a Chamonix... ja fa un any que estàvem en les mateixes... a veure si aquest any la cosa va millor!!! De moment tenim uns dies trê bons, tot i que ahir va caure el primer ruixat de la setmana... ai, ai, aiiiiiiiiiiiiii!!!
Total que per a regalar-nos que vam arribar bé, vam anar a fer una Fondué i una Raglette... millor dimarts, perquè aquestes barreges donen una set...
Ahir dimecres vam anar a acompanyar al Nacho i a la Didi a Montenvers, i mentre ells feien la visita de rigor a la Mer de Glace, a la gruta i al Dru, nosaltres ens vam dedicar a fer la motxilla i dinar perquè quan van baixar de les altures vam anar a buscar el dorsal i a què em fitxessin...

Dutxes i de botigues: enganxines, catàlegs, revistes, milions de paperets promocionant mil trails... ruixat... visita a la TNF i cap a casa a fer tria de papers, partideta, sopar, peli, lectura i a dormir... Total: que queden menys de dos dies per sortir!!! Per ser exactes 40h!!
Aquest matí, doncs cap a l’Aiguille du Midi i nosaltres a buscar el tiquet del Pàrquing, fer el pastisset energètic, el bloc....
Un dia i 8 hores i baixant!!!!
Ja no hi ha excuses!!!!!

Les fotos fins ara... poques, però ja vindran les altres:

https://picasaweb.google.com/114981989186572975145/PreUTMB


Ah!!! per si demà amb els nervis no hi ha temps... recordeu que es pot seguir la cursa per la web o pel Facebook o el Twitter!!!

dissabte, 20 d’agost del 2011

I aquests dies què??

Doncs ja amb el bon temps i amb el temps que toca a l'estiu... hem seguit pujant muntanyes i fent banys d'aigua fresca al riu.
El dijous vam anar a Cap Roig a veure la Tamara rojas, una ballarina molt bona (això ho vam aprendre allà, perquè abans erem una mica incultes en aquest tema, jeje!!).
Divendres de descans, bon banyet i bona alimentació..
I avui:
sense comentaris no?? i el dia espectacular, aquí us deixem les fotos:

https://picasaweb.google.com/114981989186572975145/20DeAgostoDe2011#

I amb això, diumenge baixem a la civilització i dimarts marxem ja cap a Chamonix!!! Jour-6, d'aquí a una setmana ja portaré 25horetes dandole al tema!!!! Esperem que el temps, aquest any acompanyi!!!
Ja us anirem informant i a part, l'organització a fet unes aplicacions que ja he posat en el FB i el Twitter.

Vagi molt bé i que duri aquest temps a tot Europa fins dilluns30 (com a mínim!!!!!)
Records

dimarts, 16 d’agost del 2011

del 10 al 15 d'agost... illor temps i molts metres

Eps, ja tornem amb les nostres vacances!!!


El 10 d’agost ens dediquem a trotar una mica pel monte i fem:


Núria-Pic de l’Àliga_ Torreneules_Coma de Vaca_central de Daió
Ascenció acumulada
1029 m
Distància amb altures
14.70 km
Molt recomanable: hi invertim 3horetes i baixem del Torreneules gran per la cresta, que no és difícil, però si que no es pot baixar fins al refu ja que quedarieu tallats.


El divendres 12 anem en BTT des d’Ogassa fins a Queralbs. Camí senzillet i asfaltat però que val la pena de fer, a més vam enganxar un molt bon dia.
Ascenció acumulada

713 m
Distància amb altures
26.77 km

El dissabte fem una sortida més llarga i exigent: des de Núria pujem al Puigmal pel dret i després fem l’Olla fins al 9Creus i d’aquí al Pic de l’Infern... però els plans es veuen una mica canviats per la pedregada que ens cau a sobre de cop i volta!!! BUAAAAA! Mireu les fotos, n’hi ha una que es veuen els bolons... i al cap piquen. Així que, en comptes d’anar cap a Bastiments, baixem cap a la Vall de Coma de Vaca, el refu, camí dels Enginyers (que collons com puja en aquesta direcció!!!), Núria i d’aquí a Queralbs.
Molt xula, senzilla però exigent!!!


nuria_puigmal_olla_infern_comavaca_nuria_queralbs.TRK
Dia
13-08-2011
Hora de sortida
10:13:38
Duració
08:00:19
Ascenció acumulada
2239 m
Velocitat mitjana
5.1 km/h
Distància amb altures
42.05 km


Diumenge 14, amb en Nacho anem a fer la pista que va de Ribes a Tregurà amb moto. Una experiència nova i que m’ha agradat molt!!! Gràcies “sardinillas”, jeje!!

Dilluns 15, fem una tirada llarga amb l’Edu i en Manel (que s’estan preparant per la carros en skyrunning). El tema és fàcil tres cims, molts kilòmetres i moltes hores per a provar-nos abans de la traca final.
Sortim a les 6’15h i ens dirigim sense més cap a la Font de l’Home Mort, d’aquí seguim el curs del riu fins la carena, o Pas dels Lladres, i la seguim fins al Puigmal, que arribem 3’48h després: una quiexalada i cap a Núria. Un cop al santuari agafem la vall del 9Creus i fins al cim falta gent: 1’30h més!!! No està malament el ritme!!! Saltem pel coll de Carançà cap al refugi de Com de Vaca: aquí gaudim de l’espectacle dels isards, de la sol·litud i de la cara N del 9Creus, que no té res a veure amb l’altra: mireu les fotos!!!!
Al refu: refrigeri per encarar el darrer cim: el Balandrau. Boira, isards fantasmagòrics i 585m de desnivell ens esperen. Resultat: 1’15h i cim!!! La baixada... volíem anar a Serrat i duiem el mapa i el track per anar-hi directes... però al final ens decidim per seguir les marques dels Bastions (que amb la boira i tant ben marcat que estava, cereiem que és la millor opció!!!!). Directa ho és! I ben marcat també!!! Però poca broma amb la canal que segueix el camí!!! La frase que resumeix la canal és: “ sembla que potser volen recuperar un camí antic però no sabem si tindran molt d’èxit. Si més no, nosaltres no el repetirem!!!”. Després de 1’15h de baixada a sac (uns 650m) ens ajuntem amb el camí que baixa de Coma de vaca i d’aquí un “passeig” fins a Queralbs a on ens esperava un bon avituallament!!! I al final tot i el mal temps, boira i cel amenaçador... no ens hem mullat!!! Yuhuuuuuuuuuuuuuuuu!!! I que duri... almenys els dies assenyalats en vermell en les nostres agendes!
Bona jornada amb bona companyia!!!


Queralbs_fonthomemort_puigmal_nuria_9creus_comadevaca_balandrau_queralbs.TRK
Dia
15-08-2011
Hora de sortida
06:12:33
Duració
11:53:22
Ascenció acumulada
3069 m
Velocitat mitjana
3.7 km/h
Distància amb altures
44.22 km



Reportatge d’aquests dies:

I avui dimarts 16... passeig fins al riu i banyet d’aigua freda recuperadora al riu!

Apa fins la propera actualització, salut, calor i kilòmetres!!!!

dimarts, 9 d’agost del 2011

Fotos..

El que us devíem d'ahir!!!
 Església de l'Estany

 Bolet artesanal...

... i els seus follets!! Je, je!!

dilluns, 8 d’agost del 2011

Olla i catxés


Dels darrers dies destacar l’Olla a Núria feta amb l’Edu i en Manel: 27km amb 7’50h i 5000 m de desnivell acumulat... no està malament!!! Ens ha servit a tots: amb ells per la Carros i a mi per l’UTMB i així també hem entrenat amb companyia. Una volta interessant, si no l’heu fet val la pena.
Reportatge.


A part, divendres i diumenge em fet, respectivament, dos trams del Camí de Sant Jaume:
Divendres, amb BTT, de Vic a l’Esquirol (anar i tornar) que ens van sortir 37km amb 500m de desnivell acumulat.
I diumenge, un dia que pintaven bastos a nivell metereològic, vam anar a busca l’oasi de sol: vam fer caminant de l’Estany a Artés. Una zona de la Catalunya profunda molt xula, però potser el proper cop la farem amb BTT, jeje!! Total: 27km amb uns 1000m de desnivell acumulat!!!
Us devem unes fotos de la sortida... però estant en construcció (queda bé això oi???)

Apa, i a veure si ens va bo, sol i calor, que estem a l'ESTIU!!!!!

dilluns, 1 d’agost del 2011

Trail Peñalara, regal i Trail d'Andorra

Ja hi tornem a ser!
Després de dos mesos sense actualitzar el bloc aquí tornem a estar amb experiències noves i molts kilòmetres a les cames i a la furgo. I també unes fotos i videos per a il·lustrar aquests dies. Però anem a pams...
El curs tocava a la seva fi i el bon temps (cosa que ara per ara no en fa gaire), Sant Joan i la primera Ultra arribava. Així que el 23 de juny, després de treballar, furgo i manta que a Navacerrada hi falta gent. Després de km, autovies, obres, R2 (i, encara que no ho sembli peatges a fora de Catalunya!!!!), M50, M40, skyline de Madrid,...  arribem a Navacerrada i a l’hotelet que la part logística de l’equip havia encarregat, just per sopar!! Genial! Sopar, bon ambient, bona habitació, passeig nocturn per a situar-nos i estirar les cames i al llit a recuperar. Serà una revetlla diferent: dormint i carregant piles per dissabte.
El divendres segueix la tònica, menjar, turisme per la zona i a la tarda recollir els dorsals i briefing al polisportiu. Tot encaminat, pronostiquen bon temps... potser massa!!! Entra una ona de calor. A mi ja m’està bé!!
Dissabte a les 4 del matí toca la cançó dels Dire Straits qu no vol dir res més que toca esmorzar, vestir-se i cap a la sortida falta gent:
6’30h de dissabte 25: sortida del Gran Trail de Peñalara, 110km i 5000m de desnivell positiu. Tot pinta bé... sortida ràpida per pistes i de seguida veig el 1r escull a superar, però tot molt per pista i molt àgil. Paso pel costat de la Bola del Mundo i baixem cap a La Pedriza, tot va molt bé i em trobo molt bé. La calor comença a apretar, però supero el 2n port molt bé i el 3r, a on s’ha d’agrair l’avituallament a dalt del port a on ens tenen begudes fresquetes: que bé que entren!!!
Baixant cap Las Presillas ja em començo a notar llagues als peus, simètriques i que van en augment.. però baixo a bon ritme fins l’avituallament, a on decidexo no mirar-me-les pel que pugi ser i seguir endavant. Són les  14h i el Sol apreta de valent i queda la pujada estrella de la cursa: el cim del Peñalara. Es veu tota l’estona i regulant, vaig pujant fins l’avituallament del Rebentón. Nom que se li escau de meravella: quin rebentón arribar allà (però quan hi ets, un oasi!!!). Ja” només” queda fer el cim, jeje!!! Una horeta més i ja hi sóc! Aquí si que em miro els peus... Déu meu!!!! Això no és una llaga normal, és XXL i ni els compeeds hi donen avast... total que l’objectiu és arribar a la Granja per a fer les cures i allà decidir... tot i que de cap vaig molt bé i de cames també... La baixada se’m fa agònica i sort d’un control a 6km de la Granja que em fan unes senyores cures (gràcies!!) i segueixo fins la Granja... però els 6km se’m fam eterns i sembla que no avanço. Cada cop se’m fa més dur posar el peu dret, em fa mal el genoll dret de posar malament el peu i a sobre tinc les ungles destrossades per recolzar els peus malament per a què no em facin mal les llagues... Uffff!!! Quin martiri... em queden 30km, vaig bé físicament i de coco però cada cop em plantejo més seriosament abandonar. Em costa prendre la decisió i família i amics encara m’ho posem més difícil amb els seus sms de suport incondicional. A l’avituallament decidiré....
Plego!!! Costa decidir-me però crec que és el millor, degut al calendari que m’espera i sabent que l’objectiu de tota la temporada és l’UTMB!!! Costa però com diu un crack: “D’una derrota se n’aprén més que d’una victòria”. Així que agafo el bus i cap a Navacerrada a on em rep la Montse cap a la una de la matinada... una cervesseta (tot i ser Mahou) fresqueta em refà i xerrant amb el director de la prova (que coincideix que és un senyor amb el que vam coincidir l’any passat a l’ultra de l’Aneto) quedem per a una propera edició...
Dormir, esmorzar  consistent i cap a casa falta gent. M’aixeco molt bé i la setmana passa sense records físics de la prova si no fos per les mega llagues....
Aquí us deixem el reportatge: quedeu-vos amb el nom de l’hotel molt recomanable pel lloc, menjar i tracte dels massovers. I també quedeu-vos amb el nom del trail: un molt bon trail, molt ben organitzat i amb bons avituallaments.

El dijous 30 de juny passarà a les dates a recordar sense agenda per a fer efectiu el regal de mon germà: entrenar a Font Romeu amb en Kilian. Això no té preu i no es pot explicar amb paraules... i tots els esforços de demanar dia festiu a la feina (un agraïment des d’aquí!), d’aixecar-se molt d’hora i d’arrossegar les seqüeles del trail de Peñalara, valia la pena, oi tant!!
A les 10h arriba en Kilian i tot l’equip Salomon internacional.... això ja es  massa!!! Xerro amb ell i li deman el plan. Ell, tot humilitat, em diu que no pateixi que farem una volteta per la zona i que serà apte per a tots!!! Això de volteat venint del catacrack de’n kilian, no sé si prendre-m’ho bé o amb por... Res: Valor i al Toro!!! Impressionants paisatges i la volta molt xula, passant per sota els Perics i fen molta de la volta que aquell cap de setmana serà el Kilian’s Klassics. Xerrades amb la Mireia i amb en Kilian, molt guapo!!! M’animem menjem plegats... no conec  a gaires dels integrans, però a part del Kilian i la Mireia hi ha el Miguel Heras i la Laetitia, i a casa descobreixo més dels integrants de l’equip!!!
Resumint: un dia INCREÏBLE i IMPRESSIONANT. Potser en kilian no recorda el dia perquè hi ha molta gent al seu voltant però jo si que recordaré el dia. GRÀCIES JORDI pel regalàs!!! I també gràcies Kilian per fer-ho possible.
Vegeu el reportatge.


I després de tantes vivències arriben les “vacances”, de moment a preparar la Ruta i a donar un cop de mà en el muntatge del fixe (les fotos estaran a la web del cau www.aech.cat a partir del setembre). L’11 de juliol sortim direcció Benasque i cap al Refugi de Corones; al dia següent pujem fins al 2n llac de Vallibierna i el dimecres intentem fer el cim després de passar una nit amb una tormenta increïble: llarga, aigua, pedra, llamps, trons, aigua, pedra, vent.... El mateix dimecres decidim baixar al Refu per dijous baixar al càmping Aneto. Una 1a setmana molt bona i que els pioners i les caravel·les han aguantat i han après molt!!!
Divendres 15 marxo cap a Ordino, deixo la ruta per 3 dies i els enganxaré el dilluns a l’ibón de la Renclusa, per  a participar a l’Ultra Mític d’Andorra: 112km i 9700m de desnivell positiu, amb la idea de poder acabar-lo millor que l’any passat i sobretot d’intentar-me posar a prova per  d’aquí a un mes...
A les 23h del divendres  es dóna la sortida i faig les dues primeres pujades fins al Comapedrosa molt millor que l’any passat i arribo al Coll de la Botella (35km) a trenc d’alba (tot i tenir un bajón al WC del refugi del Comapedrosa pensant que què feia allà...jeje!!). Vaig molt bé, però decideixo fer un tros tranquil·let sabent la baixada a la margineda i la pujada següent al port de Boumort. I aquí començo a notar les llagues, Sí!!! Al mateix lloc que ara fa 20 dies a Peñalara!!! ARJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ! Res, a la Margineda em dutxo m’ho curo i segueixo endavant!!!!!
Sí, tot OK! Però la pujada de 1400m em costa Déu i ajuda i 4h fins al refugi de Perafita!!!! Aquí m’ajunto amb un basc, en Gonzalo, que sense saber-ho ens farem inseparables fins l’arribada. Anem per objectius... el següent: Bordes d’Envalira. Unes altres cures i cap amunt. La 2a nit m’enganxa gairebé a la Vall d’Incles, molt millor que l’any passat...
Aquí un gran avituallament i Cocacola, que no es repeteixi la son de l’any passat... però aquesta torna, menys però torna! I ho fa en els passos claus amb un vent i un fred de nassos però ja estem afrontant la penúltima baixada al refugi Coms de Jan aquí un Nolotil per a fer-me insensible als peus i cap amunt. M’adormo, m’adormo molt!!! I amb aquest fred i aquest vent... però arribo al darrer escull: Collada de Meners i iniciem la baixada de 1400m que ens durà a Ordino. De baixada i abans d’arribar al refugi de Sorteny- veig coses rares, com al·lucinacions, cases enmig de la baixada, però no dic res al Gonzalo per a què no s’esberi. Però després del darrer avituallament també veig nens jugant a un parc infantil quan només era un jardí botànic!!!!! Estaré visquen vivències com els nàufrags o els que queden perduts al mig del desert???? Amb tot les cames van molt bé, els peus no els noto i ja només quden 5km... això ja està fet!!!! 33h34’33” i el 98 de la classificació final.... millor que l’any passat però no el que tenia pensat, aquests peus!!!! Però acabem molt contents amb en Gonzalo hem iniciat un nou lligam i cadascú pel seu camí anirà fent però aquests moments viscutts no ens els treurà ningú. I l’esmorzar a què em va convidar tampoc: moltes gràcies!!!!!! Dutxa, podòleg i fisio i mentre estava a les mans de la fiso sento a l’Heras que comenta que hi ha un síndrome de la 2a nit... no estic boig ni sóc l’únic, menys mal!!! Jeje!!!
Dormo, dormo molt i només m’aixeco per a sopar i segueixo dormint fins el dilluns a les 8 del matí i després d’un mega esmorzar cap a Benasque falta gent! Enganxo als P/C i em fan una gran rebuda, entre boira i fred!!! I de la resta de la ruta destacar la conquesta en una treva de temps el Mulleres: 1r 3mil per a molts i que segur que recordaran amb molta alegria.
Acabem el periple del juliol al campament fixe, a Tavascan, a on els petits i els més grans de l’Agrupament han estat 15 dies acampats. Un gran final.... i ara a descansar i a gastar els darrers cartutxos de cara a l’UTMB.
El reportatge de l’UTAV


I ara que ja tenim més temps, o no, ens anirem llegint més sovint.
Gas i calor (esperem!!!!)