diumenge, 8 de maig del 2022

La meva versió de l'Olla

Després de temps amb aquesta idea al cap i no trobar el dia, la setmana passada m'ho vaig estar mirant i tot i la primavera em va semblar, traient l'aproximació i el retorn que els hauria de caminar, que era "tot" esquiable. I el tot entre cometes perquè el tot que estigués innovat i sense treure esquís. 

Així que avui era el dia.

Agafo el 1r cremallera i tot i que fa vent, fred i ha nevat durant la nit, tiro cap al Puigmal caminant amb tot a sobre. 30' Després ja em poso els esquís, per sota l'embut! Això pinta bé de neu, però el vent cada cop és més fort i fa més fred.

Segueixo fins que per sobre el pluviòmetre em poso el plomes i ja no me'l treure fins que em tregui els esquís per sobre el pont de l'escuder. 

Fa vent i aixeca la neu que ha caigut i la sensació és de cru hivern.



Arribo al cim del Puigmal pells fora i avall. Com no hi ha neu pel camí de l'Olla d'estiu baixo pel coll de sota el petit Segre per la pala fins a sota el Segre. Remunto cap al Segre, amb el plomes obert, però no sobra perquè el vent és fred i quan arribo a la carena torna a bufar fort de nord.



Foto, pells fora i avall. Vaig trampejant vertent catalana i francesa per anar mirant i al final baixo pel coll de Finestrelles direcció al santuari fins a trobar una canal que em deixa al cim del Finestrelles.  


Aquí es tapa una mica però amb el vent q fa dura poc i aquí decideixo baixar uns 400m cap al costat francés perquè hi ha continuïtat i una cap d'uns 10cms de neu ventada que l'acceptaríem com a neu pols jejej.

Remuntada pel fons de la vall cap al pic d'eina on als darrers 100m em trobo amb la neu mol dura, però sense arribar al punt de grampons. Pells fora I una baixada molt curta i suau em deixa a 100m del 9fonts... això va agafant cos i estic gaudint molt (i patint fred també 😆😆).

EL 9fonts esta pelat però amb la neu caiguda em permet arribar adalt sense descalçar esquí i els 50m primers els baixo amb pells I ja llavors baixada per la canal a sota el coll. D'aquí agafo una gran diagonal, pel vertent català per si ens hem perdut una mica, fins al tram planer per arribar a 9creus I al pic de la fossa del gegant. 

Baixo fins a sota la pala de 9creus I remuntem per acabar l'Olla fent el cim alt de les arques, rocs blancs i font negre.

Aquí la  eu ja no és continua I com la meva idea era fer el màxim sense treure esquís,  decideixo baixar pel torrent de font negre.

Un encert i la cirereta a la meva versió. Està espectacular.

Un cop ja al torrent de 9creus la neu està molt humida però encara puc  esquiar fins a sobre el pont de l'escuder (a uns 2200m aprox)

Ara brilla el sol que no ha brillat en tot el matí i deixa de ventar...

Al final 25km 3450m+ en 6'45h

Bru-tal!!!







dijous, 5 de maig del 2022

Esqui de muntanya als Alps de Lyngen

 

Diumenge 10 d'abril de 2022 i després d'haver d'anul·lar la sortida per la pandèmia, ens trobem en Marc B, en Marc M, en Marc L, l'Abert, en Pere, en Willy i jo mateix a l'aeroport de Barcelona a les 10h del matí.

Marxem cap als Alps de Lyngen!!!! Anem a buscar el powder una mica més amunt del paral·lel 69. Volem a Oslo i d'allà a Tromso, recollim totes les maletes i esquís, les claus dels cotxes. Tenim el temps just per comprar una mica de menjar per poder sopar i enfilem cap a Lyngseidet, centre dels Alps de Lyngen. Ens costa una mica trobar la que serà casa nostra per una setmana i un cop allà; sopem i decidim que el nostre primer objectiu serà el Daltinden, que ens queda a 5km de cotxe al poblet de Furuflaten.

 

Dilluns 11: Daltinden

Dormim poc i encara adormits esmorzem amb les ganes de ser el primer dia a Noruega, tot i el mal dia que fa: núvol i neu (que ens acompanyarà la majoria de dies que estarem a la zona, però al que ens acostumarem ràpid!). Agafem els cotxes i els aparquem al costat del camp de futbol de Furuflaten. Ens equipem i sortim del mateix camp de futbol, agafem un camí tot seguint el track que portem i que segueix un camí veïnal i que té els rails preparats per a poder fer esquí de fons per als veïns, i ens anem endinsant per una gran vall, uns 5km i sense guanyar gaire desnivell. A partir d'aquí i cada cop amb més boira i nevant més comença a pujar amb pendent moderat fins al cim del Daltinden de 1533m.

 



Arribem al cim seguint el track i sabent que és el cim per la fita nevada i gelada.

 


Al cim la neu és ventada i dura però a la que ens posem a la pala, la neu és “disfrutona” però no distingim el que és terra del que és cel... tooot és blanc. Però com és força llis ens deixem portar pel, ara si, flow del powder noruec. Desfem el camí de pujada i cada cop hi veiem mé i més fins que entrem al que serà el típic bosc d’aquí: uns arbustos de branca prima i sense fulles a les cotes més altes (uns 500m) i després bosc d’arbres primets i sense sotabosc que ens du fins a la llera del riu i ja en mínim descens i remant i amb pas patinador arribem al camp de futbol de Furuflaten, d’on hem sortit fa unes 5h.

No està malament per a ser la primera presa de contacte: 5h per 21km i 1600m de desnivell positiu.



Vistes del cim amb un dia clar.

 

El dia en imatges.

 

Aprofitem el que ens queda de dia per, després de dinar i dutxar-nos, a comprar al supermercat de Lyngseidet (centre neuràlgic dels Alps de Lyngen, amb una botiga que té de tot, dos supermercats, una benzinera i el port per agafar el ferri cap a Olderdalen)

 

Dimarts 12: Tafaltinden

L’objectiu d’avui un cim al damunt de la vall que surt de Koppangen, al final de la carretera que surt de Lyngseidet cap al nord: el Tafeltinden de 1295m d’alçada.. El dia, com el d’ahir, però amb una nevada més copiosa, la carretera està coberta de neu però no és problema perquè tots els automòbils que es mouen per aquí (i sobretot si són de lloguer com és el nostre cas) van amb rodes de claus.

Després de 30’ de furgo arribem al poble de Koppangen (i entenem poble per conjunt de cases més juntes que la resta, i que tot i així, estan molt separades!).




Avui sortim de cota 0 i després d’encarar tota la vall de Koppangsvatnet, arribem a la glacera de Koppansbreen i d’aquí anar a buscar una pala fins al cim. Així llegit sembla un pim pam però no ho serà , ja que tot i estar tot ennuvolat les dimensions són molt grans: ens hi estem 5.15h per recórrer 19km amb un desnivell positiu de 1340m.

La sortida és molt xula ja que sortim del mar i ens anem endinsant per boscos i ja encarem la vall i la glacera amb més desnivell que la sortida d’ahir i, per tant, se’ns fa més amena.


A 40m del cim decidim parar i baixar ja que les condicions de visibilitat i meteo són molt dolentes, donant el cim per fet i així poder gaudir de la baixada a les cotes més baixes on no hi ha boira. I així és. Dels 1000m en avall ja no hi ha boira i podem fer uns quants girs molt i molt “disfrutons” amb neu pols que amb la velocitat et tapa fins a la cintura, sentint-nos com els freeriders dels vídeos i fotos que a tots ens agraden.

Seguim baixant, avui més carregats ja que, a part de les motxilles airbag i tot el material bàsic per fer esquí de muntanya, hi hem afegit el material de glacera (arnés, corda, cargols de gel,..) per si de cas no estava en condicions i trobàvem alguna esquerda. Per sort ens l’hem trobada tapada per una gran quantitat de neu. I aquesta baixada ha acabat, com ha començat... al costat del mar amb l’alegria a les nostres cares.



Aspecte del cim en un dia clar.

El dia en imatges.

 

Al final la tarda s'ha anat aclarint i el Marc L I en Willy han comentat que si el cel seguia així hi havia una remota possibilitat de veure alguna Aurora boreals... I amb aquesta idea a quarts d'onze anem a dormir i en willy es queda de guàrdia....

 

Dimecres 13: Rornestinden

... i ens lleva d’una revolada a quarts d’una de la matinada dient que hi ha Aurores Boreals, que espavilem!!! I d’un salt sortim del llit i amb el pijama i el plomes sortim a gaudir de l’espectacle....

Bru-TAL!!! No cal comentar res més... és un espectacle de la natura en estat pur.


Després d’una hora en plena nit i a 0º decidim tornar a dormir a veure si el dia seguirà aquesta línia. I BOOMM!!! Ens llevem amb  un dia espectacular. Esmorzar d’hora i, tot i les poques hores de son, enfilem cap a Lyngseidet i a pocs km d’allà deixem el cotxe en una raconada de la carretera i enfilem pel mig del bosc cap a l’objectiu del dia: Rornestinden de 1034m d’alçada.



 
Cim senzillet però amb unes vistes molt bones sobre les dues vertents del fiord. L’havíem fet amb la Montse l’estiu del 2014 quan vam estar dues setmanes entre Tromso y Lyngseidet. Com canvia....

Cim senzill, com una esquena d’ase però el dia és blau i brilla el sol i ens quedem embadalits amb l’espectacle que s’obre a cada metre que anem guanyant... i a dalt del cim: PAM!!! Una panoràmica de 360º que no ens l’acabem amb la vista.

 



 Al cim ens hi estem una estona gaudint del dia i de les vistes i després ens llancem rere en MarcL i en Willy que fa estona que ens esperen al refugi.

Pala per petar (menys les 2 traces del Marc i en Willy...), que la gaudim, disfrutem, xalem,... fins que les cames no poden més i hem de parar per mirar cap enrere. I la baixada no ens deixa indiferents i si a sobre baixant aixeques la vista veus el mar als teus peus.... buuuuaaahhhhh!!! Impressionant!!!

I a l’arribar al refugi de Roneshytta, flipem amb colors de com és, com està conservat i dels detalls que té el refugi LLIURE, si, si, heu llegit bé: lliure!! I està com els més ben guardats dels Pirineus!!! I amb sofàs que des dels finestrals tens unes vistes del fiord que et donen ganes, amb un dia com el que hem enganxat, de quedar-t’hi.

 

Tot i estar tant bé, després d’una hora ben bona, enfilem per la vall de Gjerdedalen fins que la pendent i la temperatura ens fa recular i encarar la baixada, primer per una gran vall i després pel bosc fins al cotxe.

Al final 5’30h per 20km i 1550m de desnivell.


 

El dia en imatges.


 Dijous 14: Storgalten

Avui volíem agafar el ferri per anar a fer la travessa de l’illa d’Uloya però al ser dijous Sant els horaris, que per internet no hem arribat a desxifrar, no quadren i ens quedaríem tirats. A part que el dia tampoc acompanya: ja torna el temps noruec.

Per tant, canviem de pla i anem cap a Storvoll, a l’extrem més al nord que arriba la carretera. Deixem el cotxe i ja veiem que hem anat a fer un dels clàssics de la zona: l’Storgalten de 1210m.

És el cim en què ens hem trobat a gent, ja que la resta de dies hem estat sols. Això d’avui són les Rambles, grups de 6, 7, parelles,... que ens han obert unes traces que semblen autopistes, això si, dretes que semblen kilòmetres verticals...jejeje.




El cim és una gran pala de menys de 30º i va pujant des del mar. Arribem al coll i un cop allà el dia es gira, comença a bufar, a nevar i baixa la boira així que baixem la pala i la tornem a pujar per a fer una mica més... acabem al cotxe dinant al restaurant Bubba Bistro per recuperar forces i calor.

Acabem amb 3’15h 11km i 1250m de desnivell.

 

 El dia en imatges.

 


 


Divendres 15: Fastdalstinden


Avui amb el 2n dia de bon temps, l’elecció ha estat fàcil, un altre clàssic de la zona: el Fastdalstinden, cim de 1275m just al davant del Rornestinden, que vam fer fa dos dies.

Cim concorregut i amb el típic tram de 300m primers de bosc, i avui ens hem trobat amb un gran llac als peus del cim, que hem vorejat i encarat pel vessant sud-est. Pujant seguint les traces directes dels locals, que van poc a poc però sense pauses.

Dia clar però amb vent i fred, potser el que ens ha donat més sensació de fred dels cinc que portem, perquè no hem d’oblidar que estem dins el cercle polar àrtic, per sobre el paral·lel 69.

I avui, la millor de les versions dels¡ powder noruec... aquella neu que es deixa fer i que no fa soroll quan baixes: un gaudi en tots els aspectes... i a més com les pendents són llises i regulars pots aixecar el cap i mirar i flipar amb el paisatge i el mar als teus peus.

Les fotos i els moments del dia a posar serien molts (per això el vídeo és més llarg) però el del cim sempre fa especial gràcia.


Baixem mengem i aprofitem el dia posant pells i remuntant la glacera de Rottenvikbreen que està en molt bones condicions pujant fins a sota el cim d’Store Kjostinden a uns 1200m, ja que d’aquí en amunt necessites material d’escalada que no portem. Així que pells fora i a gaudir de la 2a baixada de powder del dia fins al llac i d’allà pel bosc fins al cotxe amb neu ja dura-crosta.





Per tancar el dia de glòria, tot i ser divendres sant, amb 6.20h de bellesa infinita, 22km de gaudi i 2100m de desnivell per emmarcar.

El dia en imatges.


 

Dissabte 16: Storhaugen

 Per acabar el nostre periple per terres noruegues volíem fer la travessa que dijous no havíem pogut enllaçar... a l’illa d’Uloya.

Tot anava rodat: 1r ferri de Lyngseidet fins a Olderdalen, perfecte. Trajecte fins a Rotsund, check! Trobem el pàrquing del 2n ferri, aparquem, ens canviem, agafem tots els trastos i embarquem, aquest cop a peu i amb els esquís, ens apalanquem perquè el trajecte posava que durava en 30 i 40’... i la sorpresa ens ve als 5’ quan el capità del ferri se’ns planta davant i mig irònic mig enfadat ens diu si pensem agafar els esquís que les muntanyes no es pugen estant asseguts a les cadires... Total que aquell ferri es quedava a Hammes, final de la nostra travessa, i no anava enlloc més que al punt d’origen ii que no tornava fins a quarts de sis de la tarda....

Ens quedem mirant com qui no entén res i decidim tornar a Rotsund perquè feia un dia de gossos i no vèiem que ens poguéssim quedar en aquella illa sense res esquiant durant 5 hores...

 

 





Així que un cop retornats a la furgo, refem plans, reculem 7km i aparquem el cotxe a l’entrada del camí que en poc menys de 5km ens portarà al cim de l’Storhaugen. Una esquena d’ase gegant de 1142m d’alçada.

L’itinerari és semblant a la resta de cims que hem fet aquests dies: bosc, plantes baixes i neu, molta neu. En aquest cas una neu humida i pesada que ens va retornant mica en mica a casa.

Pujada força monòtona sense vistes i amb boira. Sort del track que ens condueix al costat de la fita cimera. Foto i cap abaix, tots juntets seguint al de davant que anava navegant amb el rellotge fins a cota 800, que desapareix la boira.



 De baixada parem al que de pujada semblava una cabana abandonada i que resulta ser una cabanaanova, amb uns cabats i tancaments molt bons, amb llenya, farmaciola i una estufa i vistes que fan que ens hi quedem una hora perquè si!




 

 I ja d’aquí desfem el camí cap al cotxe, el ferri i cap a casa per fer les maletes per tornar a Barcelona amb un gran sabor de boca i amb ganes de molt més, ara que ja ho hem provat.

 

El dia en imatges.


Podeu llegir aquest i altres articles també a sportvicious.com