Ja de tornada i encara amb les cames carregades, aquí va el que va donar de si l'UTMB 2011.
Tota la setmana va estar dominada pel bon temps, com l'any passat!!
I el dijous i el divendres, per la tarda, xàfecs descomunals. Com l'any passat!!
Tot pintava a repetició al que es va donar ara feia 365 dies... a més s'afegia que pel matí, i de rebot, ens enterem que endarrereixen la sortida 5 hores, fins les 23,30h i retallaven uns 4km el recorregut sense pujar a la Tete aux Vents. Què hem de fer o de dir? Doncs endavant!!!
Dinem amb l'equip de suport. I fem les diferents bosses amb el material necessari per a la cursa.
Deixem la bossa de courmayeur al rocòdrom de Chamonix.
M'estiro una estona, amb el soroll de la pluja de fons, amb l'esperaça que quan em llevi ja no plogi... JA!!! Al cap d'hora i mitja, no plou no... diluvia!!!
Sopem i amb la calma em dutxo, em vesteixo i faig tot el protocol.... i a les 23h em dirigeixo a saludar a l'equip de suport, que estan sota la pluja, lluitant per un bon lloc a la sortida!
Em col·loco al final de la corrua de 2300 corredors... ja tenim hores perquè la muntanya, el desnivell i les inclemències metereològiques ens posi a tots al seu lloc. En què penso en aquell moment... doncs que no estic sol!!! A part dels suporters que tinc, la família i seguidors de FB i twitter, hi ha moltíssima gent animant i moltíssims tarats com jo que, sota una cortina de pluja increïble, estan allà, esperant la veu de la Poletti i la canço de Conquest of paradise, que ens posi la pell de gallina i comencem a córrer.
3, 2, 1... endavant!!!!!!
Aquí us deixo els links del youtube:
Video vist des de dins
Video vist per l'equip de suport
Saludo a l'equip que em farà l'avituallament i després de rebre el calor de la gent fins a les Gaillans, ens fiquem a la pista que ens durà a Les Houches. 1 horeta pels primers 8km!!! Impressionant, però ja sé que no tot serà així!!!! I després de trucar a l'equip perquè em porti una altra goma pel dorsal a St Gervais, segueixo endavant. 700m cap amunt, pluja i molt de fred!!!
Ja sóc a dalt de Delevret: 2'15h de cursa i 14km. Ara sembla que pari de ploure... però no!! A baixar a sac: 7km i gairebé 1000m de desnivell de baixada!!!
Bé, bé!!! Això para i arribo a St Gervais... i vaig molt bé!! Em canvio la goma, menjo alguna cosa i cap a les Contaminies. 21km i 3'24h de cursa.
Aquest tram es deixa fer molt bé... 10km més al sac i 5'13h de cursa... i aquí ja paro una mica més, em canvio la samarreta xopa i els guants (sàbia decisió pel devenir de la cursa).
De mentres, sembla que deixa de ploure i hi ha una treva en el fred. Res, cap a Notre dame de la Gorge: 4km fàcils però que els faig caminant per anar reservant... que encara queden 3/4 de cursa. Paso per l'església i em despedeixo dels 3 fins a Courmayeur (van a descansar una mica, peruè amb la broma ja són gairebé les 6 de la matinada i els queda un tutazo!!!)
Apa, seguim per pista cap a la Balme i se'm fa de dia: porto 7h i 39km.
I ara ja cap al coll de la Croix de Bonhomme i al seu refugi... un tros de pujada, neu, espectacle de matinada i muflons. Però, i el sol?? els pronòstics deien que sortiria el sol el dissabte... a on ets??? La boira espessa i els núvols amenaçadors no el deixen veure. Ho veieu no??
També podeu veure aquest
video que és de la zona i surto... però si algú em troba que m'ho digui, jeje!!!
Fitxem, nevada copiosa, caiguda amb mortal endavant degut a una patinada pel fang... i arribo a les Chapieux: 9'22h i 50km. I aquí apareix l'altre part de l'equip que ha vingut a dormir aquí.
Control de material i cap al col de la Seigne, un dels esculls del trail: m'esperen 1000 metres de desnivell i 8km. Però això no és el que fa difícil la pujada, sinó que ens cau una nevada digna del mes de gener als Pirineus. quina passada!!! Quin fred!!! a on està la gent?? Quan s'arriba aquí? camina que caminaràs i al col arribaràs.... mentrestant i per enganyar al cap, començo a fer nº: quants colls porto, quants km, quant em queda,... i així, arribo adalt!!! Mireu el que es veia...
12h, 60km i hi ha voluntaris fent de control allà a dalt!!! Encara tenen més moral que nosaltres... potser estant més tarats que nosaltres (amb tot el carinyu, eh??), això motiva, si més no a mi!!! jeje.
I creuem la frontera i entrem a territori italià... i sembla que es guardaven el Sol per a ells... total que al cap de 10' d'estar baixant surt el sol, amb molt de fred, però surt el sol!!! Això de demanar-lo cantant el sol solet sembla que ha funcionat!!! Yuhuuuuuuuuuuuuuu!!
Baixo trotant cap al lac Combal disfrutant, com ja ho havia fet en els 2 tours del MontBlanc que havia passat per aquí, de l'espectacle: MontBlanc, Peterey, ... Impressionant!!!
Paso el lac Cobal i encaro la pujada cap a l'Arete Favre (aquí rebem un SMS de l'organització que ens anuncia que la cursa s'allargarà fins als 170km i 9700m de D+, ja que no podrem pujar a la Bovine i baixarem a Martigny i d'allà pijarem al col de la Forclaz. Quina "bona" noticia!!!yuhuuuuuuu!!!) i la baixada cap a col Chucrut i cap a Courmayeur... que se'm fa, tot i que m'agrada baixar, llarg i que no arribo mai.. fins que estic a Courmayeur. UFFFFFF! ja tocava. equip. ànims, menjar calent i dutxa (noooooooooooo!!! una cursa tant gran, no es pot permetre dutxes??? enacara que sigui amb aigua freda!!!! ajjjjjjjjjjjjjjj!!! que trist!!! em canvio tot però només em "dutxo2 a la pica).
Però l'horeta que em regalo serveix de molt!!! Menjo, roba neta, mitjons i bambes seques, fregues, barretes i sobretot, ànims, molts ànims: ja estic a gairebé la meitat de la cursa i "només" em queden 2 trams de 46km.....
Ara porto 16h i 78km!!!
Ara toca pujar en 4km 800m de desnivell cap al Refugi Bertone. És dur, però amb solet i bona temperatura passa ràpid. Hi arribo amb una horeta. Sopeta i té calent i cap al Refugi Bonatti. aquest tram se'm fa una mica més llarg. És un tram trenca-cames, amb pujadetes i baixades, pla i una rampa final fins al refu.... sort de l'espectacle que brindren ara les darreres llums del dia amb la Dent du Geant i les Grandes Jorasses.
I amb la part artística que tots portem dins... el temps passa ràpid!
I ja sóc a Arnuva: 96km i 24'15h, ja porto un dia!!! i de moment no apareixen ni la son ni les al·lucinacions... que duri!!!! Menjo bec cocacola (cosa que no faig més que en aquestes curses.... ni en els cubates me la prenc!!! Manda collons la cosa no???) Surto i afronto els 4km llars i els 800m de desnivell amb calma però sense pausa... resultat arribo al Gran Col de ferret, km 100 de la cursa, en 1'45h.
Ja som a Suïssa. Vaig bé i afronto un llarga baixada fins a la Fouly, a on estant tot l'equip esperant, amb ganes... però de seguida el camí torna a pujar, es fa estret i no pots adelantar: total se'm fa agònic fins arribar. I quan ja crec que hi sóc: patam!!! Puja 200metrets més per a baixar per una pista que fa més zetes que els còmics quan fan que un personatge dormi com una soca. I al final, després de 2'30h i 10km arribo a la fouly a on, em trobo a tots, mig adormits, amb unes cares de son, que tot i això no fan més que donar-me ànims i dir-me que molt bé i que ja ho tinc... Sort de les paraules, perquè els peus em bullen, el cap diu que prou i ja començo a avorrir una mica la sopa i el té, les galetes salades i la llangonissa savoiarda....
Seguim!!! I aquí arriba la son!!! Tot i haver begut cocacola, prendre'm un redBull i nar amb la música a tot drap... m'adormo!!! M'adormo caminant!!! I no és la 1a vegada, a Andorra ja m'ha passat els dos anys que hi he anat... la sensació és molt estranya. tens els ulls que se't tanquen, el subconscient que s'adorm i el món desapareix.. però segueixes caminant, fins que no saps com ni per què una cançó et desperta i estàs com nou!!!! Gassssssssssssssssssss!!! Vinga camí de Champex-Lac!!
En elpoblet de sota, i a les 3 de la matinada, gent, particulars anònims, amb taules al carrer oferint esclafor del foc i tè calent!!!!! Això no té preu!!! Gràcies! A més després de prendre'm una barreta salada, això per canviar el gust, i tal i com entra surt.... segueixo bé però canviaré l'alimentació d'aquí al final: teca normal amb algun gel i res de barretes, el meu cos ja n'està saturat!!!
Arribo a Champex-Lac, cares de son, m'arreglo els peus, canvio de mitjons, vaig al lavabo i tira milles cap a Martigny,em queda només un tram de 46km... això ja no es pot escapar, però encara queda molt.
Em despedeixo amb un fred al cos que no em marxa fins que porto 1h corrent cap avall... i quan arribo, pensant que estic a Martigny, em diuen que no!!! Queda un pujadot i la seva baixada fins arribar a la carpa!!!!
El sol ja escalfa, però el fred és viu, quan arribo de debò a Martigny. Porto 138km i 7800m de D+ en 34h. Marquen i l'equip m'ofereix una napolitana.... quina napolitana, potser era normal, però a mi em sembla el millor dels entrecots!!!! carrego 2 entrepanets i cap a la Forclaz. I d'aquí a trient és un passeig.... ja en van 145 i 37h això ja olora a arribada, amb pressa però sense pausa, només queda una pujada seria i ...
Resulta que la pujada sèria se m'atravessa perquè entre els boscos, el solet i la monotonia de la pujada, em torno a dormir, ja porto dues nits sense dormir... això ni de jove quan sortia de festa i arribava tard o empalmava... ni aquest que van a la ruta del bacalao s'estan tanta estona sense dormir (sense alguna substància que els ajudi, clar!). I de cop un francès em toca el braç i em diu que em posi a roda: això m'activa i m'hi enganxo... fantàstic!! Em porta molt bé fins al coll de Catogne i li dono les gràcies. Coke fresqueta+plàtan i a cap a Vallorcine falta gent!!!
Ja sento el soroll i la música... veig a l'equip i oloro Chamonix.... fitxo, plàtan, coke,plàtan, i tira milles. Queden 16km!!!! Vull arribar per acabar, però sobretot per deixar de córrer-caminar!!!! I això és el que li dic al meu cap: "espavila que quan abans arribs abans podràs parar!!!"
I sembla que funciona: Col des Mottets,
començo a córrer i de seguida arribo a Argentiere, passen els metres i, tot i que ens reservaven un regalet final: passar pel petit balcon Sud, disfruto dels darrers kilòmetres com no pensava que ho hauria fet.
Això s'acaba... ja veig Chamonix!!! M'adelanten 2 joves francesos que els han vingut a buscar i l'emoció d'ells se m'encomana!!! Si ara estic així com estaré quan arribi? Penso coses a fer quan arribi: saludar, emocioanr-me, buscar a l'equip, buscar a la Montse, entrar corrents amb ells, fer la tortuga, la croqueta....
No sé però de moment corro i no em sento cansat. Entro a la zona esportiva de chamonix i allò ja està a tope. la pell de gallina, emocions a flor de pell: si aquesta zona està així com estarà l'arribada?? Segueixo i decideixo treure'm les ulleres, per mirar a tothom i si ploro, doncs ploro i punt!!!
L'arribada és IMPRESSIONANT!!!! No hi ha paraules per descriure el que sents en aquells darrers metres, sobretot, gratitud de p oder ser allà, de poder haver complert un somni i que hi hagi hagut gent al costat que hagi cregut i lluitat com tu per aquell somni. un somni que començava l'estiu de 2008 veient la sortida d'aquesta cursa que ara cabo, després de 171km, 43'36h i 9700m de D+ i 9700m de D-.
Ara que ja sóc FINISHER, agrair des d'aquí a tots aquells que heu estat, cregut, animat, seguit i compartit aquest somni amb mi i especialmet als que vau estar allà amb mi sense dormir i fent més kilòmetres que l'autobús nº15: gràcies Montse, gràcies Nacho, gràcies Didi, gràcies Isma, gràcies Marina. De tot cor!!!
També agrair a tota la gent que m'ha donat suport des de casa seva, ja sigui via sms, FB o twitter.. realment moltes gràcies, m'heu ajudat molt i heu corregut amb mi!!MOLTES GRÀCIES a tots i totes. Heu estat un gran suport de veritat! Va per vosaltres!!!!
I ara a descansar però abans us deixo el link amb totes les fotos de totes les màquines de
l'UTMB 2011 i per si algú vol tenir més estadística tots els temps de
pas de la cursa.
Doncs espero que us hagi agradat i fins la propera.
Bon courage!!! Superb!!! Bravo!!!
Bona tornada
