UTMB 2012

Amb la tornada a la realitat i amb el cap i el cos recuperats, us posarem al dia de tots els ets i uts de la setmana a Chamonix i de l'objectiu de la temporada estival: l'UTMB. Som-hi doncs!!!

Com escrivíem en el darrer post l'arribada a Chamonix va anar acompanyada del bon temps i del paisatge SEMPRE espectacular.

El dimarts 28 el dia es va llevar molt bo i vam començar amb la "dura rutina" de passejar per CHX i fer la ruta de les botigues d'esport, sense fer-les totes per no cremar tots el cartutxos elprimer dia!!! Jejeje. El dia va passar sense més i amb el cap ja maquinant pel divendres... Amb tot ja llegíem les primeres previsions pel cap de setmana que pronosticaven mal temps!!! Però encara quedaven 3 dies i es podien equivocar!!!

Dimecres sense incidències i amb la novetat de les paradetes de l'Ultra ja montades i obertes, ens va donar un recurs i entreteniment al llarg del matí.

El migdia i la tarda ja van estar més distretes perquè vam haver de fer la motxilla i anar a buscar el dorsal. 

El muntatge, espectacular! La cua també!!

Però amb 45' ho teníem enllestit: cua, dni, 20€, revisió del material, xip, pulsera, bosses, samarreta i tiquets pels autobusos de l'equip d'acompanyants. Aquest any, al ser el 3r, ja anàvem més tranquils, amb tot i amb la tranquil·litat que et dóna l'experiència

Fem les connexions vàries per estar al dia i posar al dia als nostres i anem a sopar aviat que tenim un pub controlat per anar a veure el Barça... i al final del partit, al tornar cap a l'apartament... Comença a ploure i no pararà fins dissabte al matí!!!!

Dijous arriba l'altra meitat de l'equip de suport. Directa de Bcn ,via Ginebra, la deixen al costat de casa... i se'ns presenta amb pantalonets curts i xancletes!!!!!! Amb la que està caient i la fresca que fa!!!! La portem a casa perquè s'ubiqui, s'escalfi i  es canviï i ens anem a voltar fins l'hora de dinar! Migdiadeta i a voltar, no fos cas que se'ns caigués la casa a sobre.

Les previsions cada dia que passen són pitjors i si abans el mal temps el donaven fins divenddres a la nit ara ja l'allarguen fins diumenge a al amatinada.... sobretot per la zona italiana i suissa, i per sobre els 2000m. 

El cap va a mil... però encara no sabem res! Bé si: l'organització ens ha enviat un sms dient que les condicions seran molt dures i que preveiem roba per a condicions hivernals!!! POCA BROMA!!!!

Divendres 31 d'agost: dia D!!! (Encara no hora H)

El dia es lleva sense novetats, és a dir plovent!!! Merda!!!

Esmorzem i la Montse i l'Olga marxen a voltar per deixar-me el meu lloc, el meu espai i els meus pensaments i organitzacions...

Vaig fent i a les 10'30h rebro una trucada de la Montse. Estan a la zona esportiva i, SORPRESA!!!! Per variar hi ha canvis!!!! Merda, merda i merda!!!! Una vegada més i ja en van 3!!!!!!!!! Arjjjjjjjjjjjjj!!

Amb tot li comento que ens veiem en una hora. Deixo els preparatius a mitges, dutxa i afaitar i cap a la zona esportiva... allà tenen una trista fotocòpia amb el perfil però sense res més! A part hi ha dos nanos que, pobrets, fan el que poden i tot i pillar per totes bandes, responen el que bonament saben amb bona cara.

La història és repeteix: fan canvis a darrera hora, ningú sap res i t'has d'espavilar com pots, us sona?

A totes aquestes et remeten a la seva web però allà no surt res. 

Si hi vols afegir més coses els que donen la cara són els voluntaris i a sobre sense donar-los tota la informació: quins collons!!

A més a més, per les xarxes socials t'enteres que els corredors d'èlit ja fa estona que saben els canvis i els saben TOTS. Ens sembla molt bé, però o tos o ningú. Perquè no trobem lògic que ells ho sàpiguen amb tots els detalls i tinguin temps per a fer totes les rectificacions i els amaters, els que ens deixem la pasta, ens haguem d'anar enterant a comptagotes i malament, i sempre depressa i corrents. Això és un altre dels punts que es repeteixen, l'organització no aprèn i ja comença a cansar!!! Que costa fer-ho bé i per tothom!!! Per alguna cosa farden que són la cursa de les curses no???

Anem a dinar, havent rebut cap a quarts de dotze que es canviava l'hora de sortida a les 19h (en comptes de les 18'30h) i que el recorregut serà de 100km i sempre per territori francès! Total que desprès del "platet" de macarrons i estirar-nos una estona tornem a l'oficina de turisme. Allà tenen un garitu i penjats els mapes amb l'itienrari, sense fotocòpies del perfil i amb les males puces de sempre quan els hi preguntes pels acompanyants i el rembors dels diners. Arjjj com odio la seva resposta: "Je sui desolée!!" amb aquella cara que posen i aquella cantarella que tant estudiada tenen!!!!

Amb tot acabem descarregant el perfil, horaris de tall i kilometratge a l'ordinador i anant a casa a passar-ho a net!

Un cop acabat amb les "noves tecnologies", motxilla, equipar-se i cap a la sortida!!

Saludar a les compis i fotos abans de sortir.

Un cop al meu lloc, em trobo al David, l'Àngel i en Jordi i xerrem una mica abans de sortir. No plou!! Les ganes i la preparació hi són!!! Així que només cal canviar el xip, oblidar-se de la moguda i de les males maneres de l'organització, i donar-ho tot: amb el gas al màxim  per poder acabar amb bones sensacions i no em pugui penedir de res!!!

Així que... 5, 4, 3, 2,1... sintonia de 1942 a tope i comença l'UTMB2102!!!

La sortida sempre és impressionant... i moment per saludar als acompanyants, que comencen al seu temps la seva UTMB2012 particular!

Anem, primer caminant, després trotant i, finalment, corrents saludant i mirant la quantitat de gent reunida per animar fins ven bé el km 4. No hi ha paraules i aquests km són increibles.... fa calor i em trec la jaqueta i el manguitos. amb 1h i poc arribo ales Houches, km 8 i a on ens tornem a trobar un munt de gent animant!!! Comenco la 1a pujada. Deixo de córrer i comença a ploure. Manguitos amunt i gore posat, que ja no em treuré fins arribar a casa. La pujada encara la fem al mogollon i a poc d'arribar trec el frontal (estreno el NAO) i amunt!!! 

Arribo a le Delevert, km 13, amb 2'05h i segueix plovent, poc però plou sense parar. Comença el pla ila baixada. Aquest tram me'l conec bé i es per això que he decidit sortir amb les Speedcroos3, que tenen uns bons tacs, ja que tota la baixada fins St Gervais es per herba i fang, i amb les condicions a mb les que estem... un encert total!!!!

Baixo bé, segur i arribo a ST Gervais, km 21, amb 3h. Allà ja estan la Montse i l'Olga, sota els paraigües i amb la maleta a punt. No em canvio res i menjo sopa i galetes salades amb llangonissa, i surto cap a les Contaminies.

Aquest tram de 10 km el recordava més planer, però hiha pujadetes, sobretot la final, i les faig caminant. Bé, Les Contaminies, km  31, 4'33h. Segueix plovent i a l'avituallament hi ha un caos espectacular (Vaya tela!!!! Quina pena,ja sé que van haver de fer mans i mànigues per adaptar la cursa... però collons penseu amb tots i no només amb els de davant!!!). Caos perquè el mateix avituallament serveix també pel km 54, cosa que fa que la meitat sigui pels que pujem i l'altre pels primers que ja baixen = Els primers super amples i la resta com apolls en costura!

Aconsegueixo trobar a la Montse i la maleta i un lloc per canviar-me de mitjons i samarreta i ja emposo màniga llarga. 24' després surto nou, canviat i menjat i a més plou molt poc, cap a Notre Dame de la Gorge. Anem plegats fins a l'autocar i quedem per d'aquí una estona...

Amb menys de mitja hora paso per N. D. de la Gorge i no ens trobem amb l'equip, tot i que estaven allà molt abans que jo passes... però la foscor i que de nit tots semblem el mateix... inicio la pujada a la Balme. km 39, i ja van 6'22h. Vaig molt bé i sembla que el temps ens dóna una treva, però quan arribem al punt més alt de la cursa, 2000m aproximadament, veig que no. Està caient una nevada..... 

D'aquí planejar fins a le Signal i baixada meteòrica i llarga fins a les Contaminies, pel que suposo són unes pistes d'esquí, que amb BTT o amb esquís es fa amb un plis... però corrents. Arribo a les Contaminies, sota una intensa pluja i allà estan les dues magnífiques esperant-me. Km 54. 8'46h. Menjo i bec calent, em canvio de mitjons i segueixo amb les mateixes bambes perquè crec que encara queden molts trams de fang (Un encert!!!!).

Mentrestant aquestes 4 horetes la Montse i l'Olga han patit una mica. Tot hi haver-los dit que anesin a casa elles han estat allà, al meu costat,patint el fred i la pluja sense poder-se aixoplugar a cap bar... cosa que la Montse m'havia dit que farien ja que els bars semblava que no tancarien, perquè no patís!! Perquè veieu la vida dura de l'acompanyant mireu aquesta foto!

Surto, son quarts de 5 de la matinada i el papa envia un sms de suport i que marxa a dormir... fiesteros!! jeje. Pel mig els sms del Dídac no han parat, no sé si estava més nerviós ell que jo! I també unes trucadetes de l'Óscar, han fet que hi haguessin moments de distracció al llarg de la nit.

Inicio la pujada al que, segons el perfil, era una pujadeta i una baixadeta... cosa que es converteix en 35' de pujada a bon ritme i 35' més de baixada corrents... de pujadeta i baixadeta, res de res!!!

Comença a clarejar. La NAO fa uns 15' que sembla una espelma i inicio la pujada a la Bellevue: 1'45h fins arribar a 1800m amb la neu com a nova companya. Un glopet d'aigua amb gas, per canviar el gust, i cap avall. 

L'hora de baixada la faig corrent per un camí molt xulo entre el bosc, però amb una de fang impressionant!!!! Mai havia baixat amb tant de fang... semblava que estigués esquiant: primer per fang marró clar, veig, liquid, pastós, enganxifós, fang marró fort, fang fins als turmells,... simplement vaig disfrutar moltíssim. A més sabent que a les Houches estarien la Montse i l'Olga i em podria canviar de cap a peus!!!

Les Houches, km 71, 12'43h. Allà estan al peu del canó... però amb símtomes d'haver patit una nit mogudeta i fresqueta! Ara ja no plovia però fins feia 30' queia aigua de manera constant i el fred era alt!!!

Canvi de bambes, mitjons, perneres, samarreta, frontal, guants, buff i fora l'Ishuffle. Vaig molt bé i amb trobo amb moltes ganes. Menjo, bec, foto de rigor i cap a Merlet falta gent

5km de pujada per carretera i amb 500m de desnivell se'm fant eternnnnnnnns!!!!

Arribo al cap damunt. resulta que és un parc d'animals salvatges, però que si el vas a visitar també has de fer una excursió de mil dimonis perquè et fan deixar el cotxe a pokón!!! Aquests francesos?!!

La baixada pel bosquet i seguidament una pujada i tornem a baixar fins a la Pierre de Ruskin, a tocar de CHX, a sota el telefèric de Planpraz. He fet 10k en 2'15h: ara porto 14,57h. Menjo una mica, en un avituallament que no ens havien dit res... i tiro cap a munt. Vaig molt pesat de cames i espès de cap!!!! Costa, perquè ara toca fer el darrer tros de l'UTMB de l'any passat i recordava que se'm va fer etern.... però més dur se'm fa la darrera pujada: un mur de 500m de desnivell en poc més de 2km (càlculs meus, que consti!)

45' agònics i a dalt per un terreny suau i irregular ja anem baixant cap a Argentiere i torno a córrer després de molta estona. Diuen que queden 4km per Argentiere i realment els faig millor del que em pensava... però arribo al darrer avituallament, com veureu al video, tocat i fins al capdamunt de córrer.

L'únic bo d'aquest tros: que ja no plou i fins i tot surt una mica el sol i em puc treure el gore... tot i que el vent és gèlid!

Menjo i em trec unes pedretes que feia 3h que portava, però per no parar (perquè si ho feia no m'aixecava) no me les havia tret. Allà estan les incombustibles, la Montse i l'Olga. Em donen un botellin nou i els dic que queden 10km. I, també afegeixo, no sé perquè, que trigaré entre 1'30 i 2h en fer el tram. No em refiava ni de mi ni de l'organització... coneixent-los pensava que ens farien fer alguna rampa trampa.

Surto amb aquesta idea i amb mànigues de samarreta. Als 200m em torno a posar la jaqueta del fred que estic agafant... un Red tonic sprint air intravenós i quan estic bebent l'aigua corresponent al gel, em passa en Mike Van Berkel (ho sé ara perquè ho he vist a les classificacions finals... perquè en tot el tram només li vaig veure els peus!!jeje). Corredor que ja feia km que veia però mai l'enganxava... i quan em passa em dic a mi mateix: "ENGANXA'T A ELL I NO EL DEIXIS!!" I així ho vaig fer! No vaig deixar els seus peus en els 10km que em faltaven, vaig veure aigua quan ell ho feia i menjar ja no ho vaig fer, perquè ell no va parar, i a les pujades que ell caminava jo també... i em va anar la mar de bé!!! 

Encara en una pujada vaig poder fer una foto...buahhh!!!

CHX s'acostava i el ritme es mantenia, buah quina passada!!! Pensava que aquest ritme ja no el podria portar en el tram final i el cos va aguantar molt bé. Vam anar adelantant a gent i vam arribar aa la Pierre d'Othaz!! Això ja està!!! Aquest terreny ja el conec!!! Va nen, gas a fonsssssssss!!!

Un voluntari ens canta que queda un kilòmetre i mig, miro el rellotge i portàvem 1'12h per fer 8'5km: INCREIBLE!!! 

Passem el km final i, a diferència de l'any passat, i ha un poste de validació, cosa que fa que arribi un sms i em quedo tranquil!!! 

Les emocions es comencen a atabalar al cap: entrenos, sèries, CACOS, cansaments, mals de panxa, nervis,... tot passa pel cap a molta velocitat. La mateixa que seguim manetenint.

Una altra imatge em ve al cap, la dels metres finals, la gent, i sobretot l'esforç i la cara de satisfacció d'aquells que saben el que costa arribar fins aquí... i allà al mig la Montse, la més pacient i soferta seguidora i aguantadora de tot els procés, de tots els entrenaments i de totes les bronques... i l'Olga, que ha mogut cel i terra per venir a veure al Padrinet a una de les seves bogeries... estan a punt de saltar les llàgrimes i la zona esportiva em torna a la realitat! 

Aprofito per agrair la feian i el ritme marcat al Mike, "amic de fortuna" i ben afortunat!!!

Ara em passa pel cap gravar tot el tram que queda fins a l'arribada, pperò decideixo gaudir de l'espectacle i dels metres finals. Uns metres a vessar de gent que no et coneix de res i que t'anima com si fossis el seu millor amic.

Carrer principal i la claca d'en david m'esperona!!! darrera corba i ja es veu l'arc final.... i ja com si no haguessis fet res creues la linia d'arribada amb la sensació de la feina ben feta per part de tots!!! 

Acabo sencer, molt sencer i la culpa és sobretot gràcies a la Montse i al'Olga que han fet una UTMB impecable, patint com el que més dels corredors i estan allà sempre! 

És per això que, abans de temps i classificacions, voldria agrair el seu suport i acompanyament al llarg de tota la cursa, també  abans i després d'ella!!! Sincerament: GRÀCIES!!!

Al final, tornem el xip, ens tornen els 20€ de la fiança i al final el premi Finisher!!!

aL FINAL, 104Km, 6000m positius i 6000m negatius en 19'08h!!!

link del temps meu final

Són les 14'30h de dissabte 1 de setembre.

D'aquí a casa a la dutxa per tornar a ser persona... i mentre estic a sota la dutxa calenta recuperant calories, deixo de sentir les animades converses de la Montse amb l'Olga... han caigut!!! El cansament s'apodera de tots i quedem fregits fins les 19'30h que ens comencem a desperatar i anem a celebrar la victòria amb unes cervessetes i a veure l'arribada dels darrers participants.

Sopem i a les 22h ja estem al llit fins diumenge a les 10h...

I no us ho creureu... però diumenge s'aixeca un dia radiant: mireu, mireu les fotos!!!

I es per això que la Montse i l'Olga decideixen anar a Planpraz, a la zona de les Aiguilles Rouges, per gaudir de les vistes i perquè l'Olga es cregui que hi ha muntanyes. El playmobil es queda a casa recollint i endreçant el material.

Ens trobem al migdia a l'oficina de turisme, fem més fotos i a dinar i a estirar-nos una estona per anar a aprofitar la tarda per a fer algunes compres i algun que altre tresor que ens quedava per trobar. 

I per sopar....

Què us sembla aquest sistema de recuperació?? jeje. Gràcies per aquesta convidada!!!!

I res, ara només queda descansar i tornar-hi a l'octubre amb noves fites i noves experiències, què? De moment, canviar de xip i esperant a què vingui la neu!!!!

Recull de fotos de la setmana

Videos de l'UTMB

Moltes gràcies a tots els que ens heu fet el seguiment des de casa a través de les xarxes socials i sms, i dels missatges de suport rebuts al llarg de la cursa (que encara que no els he vist fins a la tornada a BCN, s'agraeixen molt i molt!!)

Doncs... ja ho tindríem per aquesta temporada, no???