dimecres, 31 de juliol de 2013

Campament Erill la Vall i Ruta Róver 2'013

I comença la bogeria pre campaments...

Diari de la preparació i realització...

Dimarts 2 de juliol,

 dins la normalitat aparent, quedo amb els Róvers ja sabem que defibnitivament hi ha la baixa de la Marta a la ruta. Per tant serem 4 la primera setmana i 5 la segona (sense contar amb el Kunsalle!! jeje!)
Anem avançant feines de la ruta i donant un cop de mà en el que es pot al fixe.
Pleguemi anem a sopar amb el Nacho i la Didi... i després unes copes al 41º amb la Núria i el Marc,encara que a ell li toca treballar!!

Dimecres 3... 

seguim amb la marató!! El matí passa entrenant i fent gestions, però ja a la tarda, preparació de ruta i enllestir llibrets, fotocòpies,... una bogeria. A la nit soparet ambels de casa per a celebrar, anticipadament, sants i aniversaris que ens toquen a tots aquest mes de juliol.

I ja estem a dijous 4. 

Bogeria 100%. Buscar furgo, creuar barcelona per anar al Makro. Fer el 1rdels tetris del campament per carregar la furgo al màxim; tornar a l'escola amb la furgo a dues rodes per a descarregar el menjar; aparca la furgo i la tarda unamicade relax relatiu,perquè tocafer tota la logística de motxilles per al muntatge,desmuntatge i ruta....

Divendres 5. 

7 del matí diana!! (per ja anar-nos familiaritzant!!) I a les 9 al cole per a la primera sessió de gimnàs gratuït: carregar el camió!!


A les 11'30h els dos camions ja carregats fan via cap a Erill la Vall. Nosaltres, entre una cosa i una altra, sortim una hora més tard! Però al noatrapar als camionspensem que anem molt tard... però no! Total que  arribem a Barruera i ens dóna temps de dinar amb calma, ja que han anat per Tremps i, com al cotxe del javi, Encara els queden Perbes i Viu.... Arriben, congeladors i descarregar els dos camions i encara ens dóna temps a muntar la cuina, la tenda de material, la de menjar i 4 iglús!! A,b la sensació de feina ben feta anem a sopar i a dormir.



Dissabte 6,

 després de l'entrenament "matutinu" perquè notot sigui campament, campament,... esmorzem i anem fent via amb la resta de les infraestructures: menjar, letrines, sistema d'aigua per la cuina, wc, fregaderos i dutxes, menjador petit i el mastodòntic menjador gran. 


Al final del dia al campament ja només li faltaven els petits detalls:tendes de llops i de ràngers i màstil que es deixaria per diumenge.

Nosaltres baixem el diumenge d'hora per acabar les motxilles vàries i descansar, dutxar-nos i dormir sobre tou i pla, en els propers 17 dies...

Dilluns 8 de juliol, 

despertador a les 7. Quedem amb l'Olga a les 8. Furgo de Róvers 8'30h. canvi de conductors i cap amunt!! Anem plegats fins a Benabarre i ja allà la cuina i intendència marcaran cap a Erill



I els Róvers marxem cap a la Vall de Benasque. La idea del primer dia és deixar la Furgo al pla de senarta i caminar cap al refugi de pescadores. I així ho fem... a bon ritme i amb les motxilles a tope de menjar i il·lusió... i ja a la nit, tot i que sota sostre, ens cau la primera de les plujes/tormentes que ens anirant acompanyant durant toooooooota la ruta.


Dimarts 9. 

7h diana... ja va sent un costum de llevar-se més aviat els dies de festa que per anar a treballar, jeje!! Doncs res cap a Ibón Alto falta gent!!! El camí es fa bé tot i adaptant-nos al pes de les motxilles. Fem bona via i a les 11h del matí ja estem a lloc amb la feina feta... sense possibilitat d'avançar anem fent temps, apuntant estadístiques, fent els passatemps del llibret,... però quan ja ho has fet tot i mires els rellotge, patam!! només són les 12'30h!! I ara que faig???!! Busco la complicitat dels Róvers però amb ells no se'ls fa una muntanya estar sense fer res... total que paso 30' com puc i demano fer el dianr a les 13h, si a horari europeu... però així el temps passarà, espero, més ràpid!!
Li costa però el temps passa... i el cel es posa amenaçador, fins que a les 17h aproximadament, muntem ja la tenda per por a mullar-nos... i efectivament, comença a caure'ns un aiguat que s'allarga fins quarts de vuit. I ja  ens tens als 5 dins d'una iglú (ja que no en vam pujar 2 pq erem pocs acarregar... avantatges i inconvenients d'una ruta amb pocs integrants!!).La tarda passa com podem... la frase maleïda, encadenar paraules,.. para de ploure i aprofitem per prendre l'aire i sopar. De seguida que acabem de fer les feines pertinents anem a fer el tetris de com dormim, perquè una cosa és passar l'estona dins la tenda quan plou i l'altre dormir 8-9h. Després d'encaixar-nos com podem, bona nit i tapat. La nit passa sense ploure però es fa llarga per les postures a agafar...


Dimecres 10.

6h i sonen les notes de Neils Armstrong, sinònim que toca llevar-se. Avui és un dia de treure's una espineta queens va quedar ala ruta defa 2 anys: Vallibierna i Culebras!
Pujem a bon ritmei aprofitant totes les congestes de neu que trobem. En 2h ens plantem a la carena cimera. En 2'30h fem el cim del Vallibierna!!
descansem una mica i anem a encarar el pas del Cavall (que tantes hores de conversa els ha donat... i a partir d'ara, els donarà). Fem el Culebras!! i en una hora tornem a estar al cim del Vallibierna. Parlem amb el campament i informem que tot va bé i baixem cap a la tenda... en 5h teníem la feina feta (avantatge de ser pocs..) Així que decidim anar a dormir al refugi de Pescadores i així avancem ruat de l'endemà i dormiríem més amples!!



Arribem, menjem, descansem i gaudim d'una nova tormenta, aquest cop sota cobert.


Dijous 11.

7h. Ens llevem aviat per així poder gaudir de les comoditats del càmping. El dia passa sense més, això si amb la tormenta diària sempre a punt!!
Per la tarda, donem un cop de mà a Pioners i al vespre estem tots als càmping compartint batalletes.


Divendres 12 

Ens llevem tard, cap a les 9. Avui l'etapa la fem de tarda ja que esperem la visita del Nacho que puja per a donar-nos un cop de mà per pujar l'Aneto.
Compres fresques, preparar i repartir el menjar, dinar i cap amunt!! Sota un cel molt amenaçador, arribem a la Vall de Barrancs on plantem la tenda i fem el sopar amb el temps just abans no ens caci la tormenta. Sopem dins les tendes, però para el temps just per a rentar plats, dents i donar consells i horaris per demà.
Total que a les 21'30h ja estem enllitats.



Dissabte 13.
Avui e despertador zona a les 5h. Uffff!!! Costa però hi ha ganes…. Intentem esmorzar suc i unes príncipe, uns amb més gana que d’altres…. I amb un bon ritme ens plantem al final de la carena que ens deixa al peu de la glacera. Grampons i piolet i cap amunt!!!





El sol fa estona que ja ha sortit i ara ja comença a apretar… Comencem a veure per sobre nostre, al coll de Corones les primeres cordades… i al fons, als Portillons unes caravanes… Buahhhhhh! Si haurem de demanar tíquet per fer cim…
Nosatres seguim a la nostra i en 4’30h ens plantem al pas de Mahoma!! Quina gentada!!! Entre això i el pas no perdem temps, fem el pas i fem cim, com si estiguessim jugant al Pica paret, ja que toquem la creu, fem foto i un 360º i cap avall!!! Marxem d’aquí abans que ens donin els raïms!!! Al pas hem de demanar tanda (per no dir que ens hi hem de posar sèrios per a pasar!) I…




Sense més ens tornem a calçar els grampons i desfem el camí, tot I que amb la neu que hi ha, quan hem fet el tram més dret ens els treiem i baixem esquiant, o de cul!!! Total que a la una estem “dinant” al nostre Camp base… i fins i tot ens dóna temps a fer una mica de migdiada i baixar a la Besurta abans que ens caigui el diluvi universal a sobre… I a més enganxem el bus i no hem ni de parar…
Furgo i al càmping on, després d’esperar dins la furgo 30’ a què pari de caure aigua i pedra, els pioners ens conviden a un pà amb nocilla que ens entra de meravella!!!


Aquí podeu llegar també la crònica del Nacho: http://blog.nachoaguera.es/

Diumenge 14
En principi avui havíem de baixar al càmping des de Barrancs, però com vam fer l’etapa ahir com uns campions, avui i demà ens toca descans molt merescut al càmping…

Dilluns15
Segona semana de ruta i decidim introduir un petit canvi al disseny inicial de ruta degut a la quantita d’aigua i pedra que ens ha caigut a sobre aquests dies: ens quedarem al Càmping de Camp Base i anirem fent sortides … I intentarem fer el posets en el dia, a veure que tal ens va..

Avui se’ns a fegeix una altra membre al clan i ja es disposen a fer el Codi de clan després d’estar la 1ª semana acabant de decidir-se. Ànims!!!

Dimarts 16.
Avui diana a les 7h, esmorzar i amb la furgo cap a Ampriu per a fer el gallinero. Costa tornar a agafar el ritme després de dos diez de rutina de descans i de connexió amb el món… però pujem a molt bon ritme uns 300m fins a una cafetería de l’estació de Cerler on ens quedem 1h refugiats de la tormenta.
Passada aquesta hora, fora de tots pronòstics, surt el sol i tirem cap amunt!!!
I cim!! Un cim sense gaire nom però amb una situación privilegiada… amb unes vistes sobre la vall de Benasque, Castejón de Sos, Turbón, Vall de Montanuí i massís de l’Aneto, amb el Vallibierna i Culebras en primer terme… una pasada!!!! Val i molt la pena. Mireu, mireu!!!



Sense més enfilem directes cap a la furgo, anem a comprar pa, dinem i pataplam!!! Una altra tormenta per a la col·lecció. Ja entrem dins la rutina: dinar, tormenta, dutxa, tour, berenar, codi/revisions/xerrada, sopar, dormir…



Dimecres 17.
Avui, despertador a les 7 per no perde els bons costums… jeje!!
Proposo anar per la vall d’Estós fins al refugi i pasar per sota el Perdiguero i la Cabaña de turmo (si, la de la cançó dels celtas Cortos..)

I la tarda dins modo rutina on!


 



Dijous 18.
Avui és el dia que ens llevem a les 5 per intentar el Posets en el dia.
El dia és impressionant, el ritme és alt i anem amb les coses justes i poc pes… a veure si no ens enganxa l’aiguat!!!
I així anem tirantt, amb molta neu des de 2600 aproximadament, ja ens calcem els grampons, fins a fer la cresta7carena cimera que no té neu i s’ha de trepar una mica.
A dalt el di aja està tot enllaganyant!!! Per tant fotos de rigor, barreta i cap avall!! Però ens hi entretenim una mica perquè uns senyors ens animen a menjar i compartir el seu xoriç de la Rioja i el seu formatge d’ovella en honor a dos senyors grans que acaben de ser coronats com a cavallers de 3mil per a fer el seu primer 3mil!!! Doncs res, a celebrar-ho i que no es perdin les tradicions!!! I a veure si aquests joves n’aprenen…
Passem per l’Àngel Orús on recollim a la resta del clan i cap avall cames ajudeu-me… però per 10’ ens cau una al damunt de campionat!!! Gairebé!!!!
Una bona cirereta per acabar una nova ruta!!! La darrera com a nens-escoltes, ja la propera, si volen, com a monitors o kunsalles!!!!


Divendres 19 
Arriba el descans dels guerrers!!! Ja per acabar feines i revisions… perquè piscineta poca!!!! Ja que la rutina de la tormenta no cedeix!!!

Dissabte 20.
A les 10h, després de fer les maletes ens despedim del càmping i després de les fotos de rigor que ja són tradició quan venim a aquest càmping….









Enfilem cap al campament Fixe, on arribem quan estan acabant el joc del Cluedo I se’ns afegeix la darrera integrant del clan. Ara ja hi som tots!!!

Diumenge 21
Arriba el clàssic i típic dia de pares, on tot són emocions. Emocions per acabar una etapa i poder-ne obrir, amb moltes ganes i il·lusió d’altres… i no podía ser menys per a tots els escoltes de l’Agrupament i, més especialmente, per  als Róvers que han decidit desfer el clan i integrar-se a la societat fent el servei que més els ha cridat en aquests darrers anys: el monitoratge!!! Força!!!




Amb aquesta petita crònica, ja que dóna per molt, ens despedim fins el curs vinent.

Róvers!!!!

SERVIM!!!!

Les fotos de la càmera del Kunsalle

Podreu llegir la visió dels Róvers, d'aquí uns dies, al seu bloc:

I el reportatge de les fotos de la Ruta Róver, també d'aquí a uns dies, a:

Podeu veure totes les fotos dels tuits de l'agrupament a:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada