La nit ha passat lentament amb el record de la seva persona animada i sempre amb una rialla a la cara.
I avui, el dia s'ha llevat gris, molt gris, potser perquè també plorava la gran pèrdua... pot ser SI!!! I al final, ha acabat plovent a bots i barrals... amb tot hem sortit i hem anat des de Chamonix fins a Sant Gervais, perquè d'aquesta manera també li hem ofert allò que a ell li agradava molt: La muntanya (fos quina fos1).
És per això que avui li dediquem aquest blog i els paisatges dels Alps. Un petit homenatge per a una grandíssima persona.
Maine sempre et portarem amb nosaltres.
Gràcies ben vostre petit gran homenatge!
ResponElimina